La ultradreta, un problema transversal

L’avenç de les formacions d’extrema dreta és un problema europeu transversal, tal com demostren els milers de ciutadans que aquests dies s’estan manifestant per ciutats alemanyes contra aquesta situació. Manifestacions massives i espontànies que certifiquen un cert despertar ciutadà davant una regressió inacceptable dels drets humans, sobretot quan determinats partits accedeixen als Parlaments i als governs. A l’Estat espanyol i a Catalunya mateix en tenim un exemple evident amb els progressos de Vox i amb com estan arrossegant el Partit Popular en aquesta deriva antidemocràtica. A Alemanya el detonant han estat les reunions d’Alternativa per Alemanya (AfD) amb grups neonazis per acordar un suposat pla de repatriació d’immigrants, una idea altament preocupant tractant-se actualment de la segona força en intenció de vot. La cúpula de l’AfD ha admès els contactes per part d’alguns dels seus membres, però els ha desautoritzat afirmant que no assumeix els postulats nazis. Però la sintonia amb determinades formulacions és evident, per això es dona l’èxit de convocatòria d’aquestes marxes cíviques, clarament contràries a reobrir un passat de dramàtiques conseqüències. Afortunadament, en el nostre entorn immediat no hi ha partits que reivindiquin obertament l’herència ideològica del nazisme, encara que les seves posicions d’ultradreta siguin igualment reprovables, però les coincidències també són evidents en determinats punts, per exemple en la xenofòbia i el racisme que s’atrinxeren rere els problemes derivats d’una immigració mal gestionada. D’altra banda, les petjades històriques del règim hitlerià a dins de les nostres fronteres són prou recents per no oblidar-les. Des de la complicitat amb el règim franquista fins a la prohibició de parlar i aprendre català a la Catalunya del Nord durant l’ocupació alemanya de França en la Segona Guerra Mundial. L’estratègia de la ultradreta, també a casa nostra, és clara: aconseguir que els votem a ells o que ens quedem a casa sense votar a ningú i que oblidem que precisament practiquen l’antipolítica. Despertar vol dir això: no resignar-se davant els que volen una societat menys justa i menys autoexigent.