Editorial

Els Estats Units, davant una tria difícil

A mesura que avança el llarg procés elec­to­ral dels Estats Units que ha de desem­bo­car en l’elecció del pre­si­dent, va que­dant clar que cap dels dos aspi­rants amb pos­si­bi­li­tats són gaire fia­bles i això és una mala notícia per a tot el món. Pel que fa a Donald Trump, que de mica en mica es va impo­sant en les primàries del Par­tit Con­ser­va­dor, des­gra­ci­a­da­ment és un vell cone­gut. Amb el pas tem­pestuós per la Casa Blanca ja va donar sufi­ci­ents pro­ves dels seus pre­ju­di­cis sobrats i de les seves capa­ci­tats limi­ta­des. Per exem­ple, quan es va obses­si­o­nar amb la cons­trucció d’un mur con­tra la immi­gració pro­ce­dent de Mèxic que mal­grat les pro­me­ses elec­to­rals no va arri­bar a com­ple­tar. O quan va ges­ti­o­nar amb ele­va­des dosis d’irres­pon­sa­bi­li­tat la pandèmia, fins al punt que ell mateix va aca­bar hos­pi­ta­lit­zat després d’haver con­tret la covid. Que us aspi­rant com ell, asset­jat per dife­rents cau­ses judi­ci­als con­tra la seva acti­vi­tat empre­sa­rial o el seu fes­teig amb els assal­tants al Capi­toli, tin­gui seri­o­ses pos­si­bi­li­tats de reva­li­dar la pre­sidència demos­tra les imper­fec­ci­ons d’una democràcia con­so­li­dada com la nord-ame­ri­cana.

I no només això, també demos­tra que el Par­tit Con­ser­va­dor té poc marge de mani­o­bra a l’hora de bus­car una alter­na­tiva, ja sigui perquè ningú gosa plan­tar cara al mag­nat, ja sigui perquè mal­grat tot el con­si­de­ren la millor opció per gua­nyar vots. Encara que tot sovint els seus dis­cur­sos es cap­bus­sen sense manies en el popu­lisme més tro­nat i pre­ten­gui de forma obs­cena con­ver­tir la xenofòbia en un ins­tru­ment per enal­tir els valors patriòtics. Pel que fa a Joe Biden, que aspi­rarà a la ree­lecció per part del Par­tit Demòcrata, els seus lap­sus ver­bals i físics per­me­ten dub­tar que esti­gui en les millors con­di­ci­ons per con­ti­nuar gover­nant la pri­mera potència mun­dial. No és una qüestió d’edat, perquè Trump no és pas gaire més jove que ell, sinó de garan­ties davant un càrrec tan exi­gent. La gran pre­gunta, en el cas dels demòcra­tes, és què se n’ha fet, de Kamala Har­ris, que es va pre­sen­tar com a tàndem de Biden i ini­ci­al­ment era tota una pro­mesa que a la pràctica s’ha des­di­bui­xat del tot. L’elecció cer­ta­ment no és fàcil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia