Dies decisius per fer viable l’amnistia

A una setmana del teòric límit perquè la comissió de Justícia del Congrés presenti de nou el text de la llei d’amnistia, persisteixen les incògnites sobre el resultat de les converses entre el PSOE i Junts per garantir el que és exigible: que hi hagi llei i que l’amnistia sigui aplicable. L’únic escenari de mal admetre és que l’embarrancament del text deixi sense amnistia els centenars d’independentistes –representants institucionals però majoritàriament ciutadans sense significació política– que continuen inclosos en procediments judicials vinculats amb el moviment sobiranista. Dimecres vinent, o bé el PSOE ha reflexionat i accepta alguns dels plantejaments de Junts per posar difícil a la judicatura una interpretació de la llei en sentit contrari al propòsit del legislador, o bé haurà de ser Junts qui es resigni a validar un text que va rebutjar el 30 de gener. Pedro Sánchez sap que l’amnistia és la clau que obre la porta de la legislatura, igual com Junts és conscient que portar al límit la màxima de no deixar cap soldat pel camí no justificaria perdre la tropa sencera. Trobar un punt intermedi –o un relat– que permeti a les dues formacions sortir-ne airoses és la clau per escapar-se del laberint polític en què han quedat atrapades. Tot això, sense perdre de vista que el bé superior que cal preservar és que la llei sigui jurídicament sòlida –perquè passi tots els filtres– i inequívoca en la seva aplicació. Ho hauria de ser sense necessitat de baixar al detall de les concrecions, però els moviments judicials des que el text ha iniciat el tràmit parlamentari fan entendre que no serà així. Entrar en una espiral d’acotacions tampoc sembla garantia d’un blindatge complet, però, en tot cas, cal aprofitar la setmana de marge que queda per presentar el millor text possible.

No només cal amnistiar per deixar enrere definitivament l’aplicació del Codi Penal sobre un conflicte d’origen polític. També hi ha en joc alguns dels drets fonamentals. Si finalment prosperessin les investigacions per terrorisme i s’arribés a obrir judici, en la pràctica significaria l’extinció del dret de manifestació i obriria una perillosa escletxa per tractar la dissidència des del Codi Penal.