La sanitat i la llengua pròpia

Els usu­a­ris de la sani­tat cata­lana tenim pro­ble­mes evi­dents per comu­ni­car-nos amb alguns met­ges en l’idi­oma propi del país, i això ve de lluny. El dego­teig de quei­xes per la nega­tiva d’alguns pro­fes­si­o­nals a aten­dre’ns en català i la con­tundència de les con­clu­si­ons dels estu­dis més recents han por­tat final­ment el govern de la Gene­ra­li­tat a moure fitxa. I és que les con­clu­si­ons són pre­o­cu­pants: només un 48% dels met­ges empren el català en les con­sul­tes. I no només això. Segons el Con­sell de Col·legis de Met­ges, tres de cada deu met­ges que exer­cei­xen a Cata­lu­nya no saben par­lar el català i el 50% dels que pro­ce­dei­xen d’altres ter­ri­to­ris de l’Estat no mos­tren cap mena d’interès per apren­dre’l. Per inten­tar cor­re­gir aquesta situ­ació, el Depar­ta­ment de Salut exi­girà el nivell C1 de català a tot el per­so­nal que aspiri a una plaça, tant en cen­tres públics com en cen­tres con­cer­tats. Alhora s’impar­ti­ran cur­sos en línia en horari labo­ral per tal que els pro­fes­si­o­nals arri­bats de fora puguin adqui­rir conei­xe­ments lingüístics en l’idi­oma propi d’aquest país. Dit amb altres parau­les, es farà com­plir de manera estricta allò que ja esta­bleix la llei vigent.

La pri­mera raó que ens ha conduït a un pano­rama tan deso­la­dor, doncs, és que no hi ha hagut fer­mesa política a l’hora d’asse­gu­rar la immersió lingüística en un àmbit tan sen­si­ble com és el de la salut de les per­so­nes. I tam­poc hi ha hagut eficàcia en sub­mi­nis­trar les eines per tal que els pro­fes­si­o­nals vin­guts de fora tin­guin faci­li­tats per apren­dre el català i fer-lo ser­vir després amb els paci­ents. Es tracta d’un objec­tiu en què han de coin­ci­dir tots els esforços, començant pel dels met­ges i els col·legis pro­fes­si­o­nals, és clar, que s’hi han d’impli­car al màxim. Perquè el bon ser­vei no con­sis­teix només a dis­po­sar dels millors espe­ci­a­lis­tes, els millors hos­pi­tals i el millor mate­rial. No n’hi ha prou amb anar rever­tint les llis­tes d’espera i les reta­lla­des d’inversió que en el pas­sat recent van repre­sen­tar una dura cla­te­llada per al sec­tor. El bon ser­vei implica també garan­tir els drets lingüístics de les per­so­nes, que han de tenir la pos­si­bi­li­tat d’expres­sar els seus mals en la llen­gua pròpia.