La dictadura estètica patriarcal

El 60% de les dones d’entre 16 i 25 anys i el 50% de fins a 65 se senten insatisfetes amb el seu cos, i això és conseqüència directa de la dictadura estètica imposada pel patriarcat. Una pressió que no és nova però que s’ha vist amplificada per nous instruments, com ara les xarxes socials, tot i que de mica en mica es noten passos mínims per transformar aquesta situació. El camp de la publicitat és, en aquest sentit, un aparador evident de la imposició d’un patró que no respon als veritables cossos de la majoria de les dones. Des de les desfilades de moda fins als anuncis televisius de rentavaixelles, estan protagonitzats per models de mides excepcionals, molt allunyades de la realitat social. Per això és necessari incrementar la velocitat dels canvis que s’hi comencen a notar, tant pel que fa a la incorporació de dones amb més massa corporal com pel que fa a l’adjudicació als homes de rols tradicionalment reservats de manera absurda a les dones.

Fugir d’aquestes imposicions és una tasca col·lectiva que ens interpel·la a tots, tant a les dones que en són víctimes com als homes que ja els està bé perpetuar-ho. Perquè patir-ho no representa tan sols una discriminació social inadmissible, sinó perquè també pot tenir conseqüències negatives per a la salut. Especialment pel que fa als trastorns de la conducta alimentària –TCA–, el més conegut dels quals és l’anorèxia. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, els TCA afecten prop de 28.000 adolescents i joves a Catalunya, aproximadament el 5% de les noies. El repte és construir una societat sana i amb llibertat sobre els patrons físics perquè una dona té tot el dret a sentir-se còmoda amb un cos amb sobrepès sempre que això no derivi en perjudicis per a la salut. L’edatisme o el racisme són variants de la mateixa imposició d’un determinat cànon estètic amb una estigmatització que també afecta els homes. Per això cal ser el màxim d’exigents en tots els àmbits, en les relacions socials i laborals, en la creació de continguts, etc. Perquè una societat que només viu de les aparences és simplement una societat falsa.