Tambors de guerra a Europa
El vuitantè aniversari del desembarcament aliat a les platges de Normandia coincideix amb la celebració de les eleccions al Parlament Europeu i amb el temor d’una possible escalada bèl·lica de la guerra a Ucraïna. Un còctel que coincideix també amb la crisi institucional que afecta organitzacions sorgides després de la Segona Guerra Mundial, com ara les Nacions Unides i l’OTAN. Pel que fa a la primera, es va constituir precisament per ajudar a solucionar conflictes posteriors per vies pacífiques i per garantir també el respecte als drets humans arreu. I la segona va néixer com un escut defensiu amb l’objectiu d’evitar una tercera confrontació, amb la certesa que si es produís seria inevitablement nuclear. Un equilibri sempre feble que ha trontollat del tot a partir de les reticències dels Estats Units a continuar pagant la major part del cost militar i sobretot a partir de l’atac de Rússia sobre Ucraïna, després que l’organització militar atlàntica materialitzés la seva expansió cap a l’est d’Europa.
La conseqüència de tot plegat és que els diferents socis europeus s’han abocat a incrementar la despesa militar i alguns fins i tot estan sospesant recuperar el servei militar obligatori. Sigui per implicar més la ciutadania en la defensa nacional, sigui per tenir-la a punt si convé fer-la servir de carn de canó, la veritat és que aquest no pot ser el camí. D’entrada, la recuperació d’un servei obligat contradiu l’estratègia aplicada les darreres dècades basada en la professionalització dels exèrcits i en el convenciment que les noves modalitats d’armament eren compatibles amb forces més reduïdes i de ràpida capacitat de reacció. El context l’acaben d’agreujar també la crisi econòmica i la inflació desbordada juntament amb l’emergència de forces de la ultradreta que aspiren a tenir un pes determinant al Parlament que sorgirà de les eleccions de demà. Estem davant una situació molt preocupant perquè aquesta combinació de factors és la que va aplanar a Hitler el camí cap al poder. És per tot això que Europa afronta el repte més desafiador dels darrers vuitanta anys, li cal recuperar el prestigi i la credibilitat, i ha de fer-ho en pau.