Interins amb data de caducitat
La sentència dictada dijous pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els interins de la funció pública ha suposat un vertader terratrèmol. La sentència respon a les qüestions prejudicials que un jutjat de Barcelona va elevar al tribunal europeu en un cas que enfronta tres treballadores amb diferents departaments de la Generalitat. En concret pel que fa a la interpretació de l’acord marc sobre el treball de duració determinada, que data de 1999 i que té per objectiu l’assegurament dels drets socials fonamentals dels treballadors de la Unió Europea. I la interpretació del màxim tribunal europeu és que hi ha hagut un abús flagrant de la contractació temporal i que una solució pot ser convertir en indefinits els contractes dels interins que ocupen i han ocupat durant anys places estructurals, i no feines puntuals i extraordinàries, a l’administració. I, lluny de tractar-se d’un cas particular de tres treballadores, la sentència sacseja tota la funció pública.
Qüestiona el sistema que ‘de facto’ regeix a les administracions públiques, tant l’espanyola com la catalana, amb un model dual amb funcionaris de carrera i “funcionaris” interins. Una realitat coneguda, assumida i naturalitzada que ha suposat un abús reiterat de la contractació temporal, que ara qüestiona el TJUE. I, d’altra banda, la sentència desautoritza el criteri que fins ara ha fet prevaler el Tribunal Suprem negant qualsevol procés d’estabilització dels treballadors públics que no sigui una oposició. La directiva europea i la interpretació que el TJUE en fa deixen, per tant, en paper mullat la jurisprudència del Suprem. La gran pregunta és: i ara què? I, sobretot, com? D’entrada, queda clar que cal revertir l’abús, si assumim que el dret europeu, i la interpretació del TJUE, és el marc jurídic que ens correspon. Europa és també això. El problema és d’una dimensió i un abast ingents, i la solució ha de ser política, com ja han reclamat els interins, i no un pelegrinatge judicial de centenars de milers d’afectats. Segurament no queda més remei que repensar el model de funció pública, l’estatus de funcionari i com l’administració preveu i regula l’oferta pública de feina, perquè està en fals.