Von der Leyen apuja el seu propi llistó

Ursula von der Leyen acaba de ser ree­le­gida pre­si­denta de la Comissió Euro­pea amb més suports (401 vots a favor, 284 en con­tra) dels que va obte­nir en l’ante­rior man­dat. L’euro­di­pu­tada con­ser­va­dora ale­ma­nya ho ha acon­se­guit gràcies a un dis­curs gai­rebé eclèctic, amb pica­des d’ullet als verds, com el com­promís de refor­mar i reforçar el Pacte Verd euro­peu, i també a l’esquerra més social, amb l’anunci de la cre­ació d’un comis­sari d’habi­tatge, un salt qua­li­ta­tiu que dota aquesta qüestió de l’esta­tus de pro­blema glo­bal euro­peu. A l’altre plat de la balança, nome­nar un comis­sari de defensa, l’escut anti­a­eri, més poli­cia i més guàrdia fron­te­rera ja for­ma­rien part dels usos i cos­tums de la dreta con­ser­va­dora i, si bé no li han ser­vit perquè el grup de Gior­gia Meloni li doni suport –més per evi­tar el vot al cos­tat dels Verds que per cap altra raó– sí que ha ser­vit per man­te­nir-hi ponts oberts. Inter­pre­tant el seu dis­curs, Von der Leyen ha apu­jat el seu propi llistó d’auto­e­xigència. En temps d’auge de la ultra­dreta, man­te­nir el cordó sani­tari i alhora bus­car con­sens per ampliar suports és un bon punt de par­tida, més encara en una Euro­cam­bra més ato­mit­zada que mai. Aquesta frag­men­tació, contrària­ment al que defen­sen par­ti­da­ris dels grans blocs i les majo­ries rotun­des, no ha de ser una font d’ines­ta­bi­li­tat si l’acció de govern s’ins­pira en les neces­si­tats d’una majo­ria de ciu­ta­dans. La retòrica, però, ho aguanta tot, i és a par­tir d’avui, de la presa de deci­si­ons i de la pri­o­rit­zació de polítiques, que es veurà si el tarannà d’aquesta legis­la­tura vira cap a una mirada més social. Perquè vet­llar pels sec­tors més sen­si­bles a la pro­blemàtica de l’habi­tatge i acon­ten­tar alhora els par­ti­da­ris de la duresa a les fron­te­res és la qua­dra­tura del cer­cle i difícil­ment se sos­tindrà en el temps. No adme­ten esmena ni l’aïlla­ment de les famílies de la ultra­dreta, ni el suport a Ucraïna –els explícits retrets als flir­te­jos del pri­mer minis­tre hon­garès, Vik­tor Orbán, amb Vladímir Putin fan pre­veure més fric­ci­ons– ni l’aug­ment del pres­su­post de defensa, tant per fer-se valer davant les ame­na­ces de ter­cers com per pre­veure que una victòria de Donald Trump tin­gui com a efecte una reducció del com­promís dels Estats Units amb l’OTAN.