El tren de la tecnologia transformadora
Un dels reptes de país és enfortir el perfil eminentment industrial que antany li va donar puixança econòmica. Però aquesta reindustrialització no pot ser qualsevol, ha de ser per la via de les tecnologies transformadores, com el 5G, la IA, el vehicle elèctric o la internet de les coses. Tot plegat, recolzat en els xips que processen, emmagatzemen i transmeten dades, gràcies a materials que permeten controlar a la perfecció corrents elèctrics, semiconductors. Dins l’estratègia de la UE de no romandre en un paper subaltern que la fes dependent d’Àsia i els EUA, tant en el desenvolupament de les últimes tecnologies en xips com en el seu subministrament, Catalunya hi vol dir la seva, i tot aprofitant que es va consolidant un ecosistema d’empreses i institucions (universitats i centres de recerca), s’erigeix com un indret a Europa per atreure alguns dels grans fabricants mundials de xips, però també irradiar nou coneixement en les tendències d’última hora, des dels xips fotònics i quàntics fins als xips d’IA o els semiconductors orgànics. Per aconseguir aquesta anomenada, Catalunya vol ser un planter de referència en la formació de nous professionals, a través d’iniciatives com el nou màster d’enginyeria de semiconductors i disseny microelectrònic que coordina la UPC. És clar que el repte, en aquest cas, serà retenir el talent, que romangui al país, per renovar la vitalitat d’aquest nou segment industrial. Així mateix, caldran eines publicoprivades de finançament per garantir una musculació financera constant. Tot i que es debat si és imprescindible que hi hagi radicada al país una gran factoria per empènyer el sector, hi ha moltes veus que diuen que la veritable jugada mestra és en l’especialització en nínxols concrets de la cadena de valor dels semiconductors, que alhora que poden fer emergir al territori experiències empresarials, en poden atreure d’arreu dels mercats globals. Amb tot, no hauríem d’obviar que som en un mercat global de grans competidors i que aquesta tecnologia sempre és sensible, com hem vist recentment, a conflictes polítics o generats per l’obtenció de recursos naturals per a la seva producció, o a la dependència de tercers països proveïdors.
