Sitges, un festival en plena forma
Amb Steven Soderbergh, director de pel·lícules com ‘Ocean’s eleven’ i ‘Traffic’, presentant-hi un film sobre cases encantades titulat ‘Presence’, el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va inaugurar dijous una de les edicions més ambicioses dels seus 57 anys d’història. Amb 234 llargmetratges i 112 curts en el programa i la visita de figures de renom com per exemple l’actor Geoffrey Rush, mereixedor d’un Gran Premi Honorífic, el certamen revalidarà aquests dies la seva condició, gèneres a banda, de festival cinematogràfic més important de Catalunya, tant per l’impacte cada vegada més gran que té en el sector a escala mundial (amb cineastes, productors i distribuïdors del país, també, fent palesa la vitalitat del cinema actualment a casa nostra) com per la bona sintonia que, els últims anys, ha demostrat tenir amb el públic, amb xifres rècord d’espectadors en les últimes edicions i sessions a l’auditori de l’hotel Melià que, en plena era Netflix, sobrepassen amb escreix el miler de visitants.
El camí recorregut per Sitges fins a convertir-se en el primer festival de Catalunya en el terreny cinematogràfic i el de més impacte a tot el món pel que fa al gènere fantàstic no ha estat exempt d’incerteses, dificultats i erràtiques decisions, com la que, durant uns anys, amb el nom del certamen, va semblar que volia treure importància a l’especialització que, des d’aquella 1a Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror l’any 1968, ha tingut el festival. Però el múscul que exhibeix Sitges, que ha sabut ser altament atractiu per al sector professional sense renunciar al seu caràcter més popular, amb activitats d’èxit com les indescriptibles passejades de zombis pels carrers de la localitat, és, des de fa uns anys, imponent, fet que convida a valorar realment a fons peticions de l’actual direcció de la mostra com la creació, o adequació, de noves infraestructures per al festival.
A Sitges, aquests dies, s’hi passa molta por, però se’n passa, això sí, amb la convicció d’estar davant d’un gran projecte cultural d’èxit i de país que cal valorar, cuidar i preservar.