La falta de normalització al Parlament

Mal­grat l’interès del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, per par­lar de nor­ma­lit­zació i de la neces­si­tat de girar full, la segona sessió del debat de política gene­ral d’ahir va ser en bona part una exhi­bició de tot el con­trari. D’entrada, no és nor­mal que els dos líders dels dos prin­ci­pals par­tits inde­pen­den­tis­tes, Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras, no puguin exer­cir els seus drets polítics a con­seqüència de la repressió judi­cial. Tam­poc és nor­mal que els jun­tai­res renunciïn per aques­tes matei­xes raons a nome­nar la figura del cap de l’opo­sició. Ni tam­poc que els repu­bli­cans pre­ten­guin adreçar-se a l’actual govern com si assu­mis­sin exclu­si­va­ment el rol opo­si­tor i no hagues­sin tin­gut res a veure amb la seva inves­ti­dura ni amb certs punts del full de ruta que els soci­a­lis­tes inten­ta­ran des­ple­gar al llarg de la legis­la­tura. Aquesta no és pre­ci­sa­ment una situ­ació nor­ma­lit­zada, i en canvi sí que és abso­lu­ta­ment neces­sari nor­ma­lit­zar-la si volem recu­pe­rar el lògic fun­ci­o­na­ment de la cam­bra cata­lana, on es pren­dran deci­si­ons que afec­ta­ran el con­junt de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya.

Tot i que els ora­dors insis­tien en la volun­tat d’allu­nyar-se d’aquesta dinàmica, la veri­tat és que la sessió d’ahir es va tor­nar a con­ver­tir en una com­pe­tició de retrets sobre la res­pon­sa­bi­li­tat de cadascú en la des­as­trosa situ­ació del ser­vei fer­ro­vi­ari, el retrocés de la llen­gua cata­lana o la crisi d’habi­tatge i el des­a­fi­a­ment dels flu­xos migra­to­ris que patim. Tots, temes prou tron­cals per espe­rar un esforç suple­men­tari dels dife­rents par­tits des­ti­nat a asso­lir un pacte naci­o­nal per bus­car solu­ci­ons. Queda clar, però, que l’estratègia par­ti­dista, amb dos con­gres­sos d’ERC i de Junts pen­dents, fa molt difícil que s’asso­lei­xin els con­sen­sos. La cele­bració d’un debat així només vuit set­ma­nes després de la presa de pos­sessió del nou govern i el nou pre­si­dent ja feia pre­sa­giar el resul­tat. Perquè és evi­dent que encara no hi ha prou marge per valo­rar l’acció de govern i de res ser­veix gra­tar en els encerts i els errors de l’exe­cu­tiu ante­rior. Illa demana el bene­fici del dubte i l’opo­sició anun­cia una fis­ca­lit­zació exi­gent i cons­truc­tiva. Tots ple­gats ens ho hau­ran de demos­trar.