Formació professional a l’alça
La formació professional ha deixat de ser el parent pobre dels ensenyaments postobligatoris. I sort n’hi ha, perquè el mercat laboral es mostra capaç de donar sortida als estudiants que acaben els cicles, i més que n’absorbiria en segons quines de les 26 famílies professionals que estructuren ara mateix l’FP. El 18,3% de creixement en els quatre últims anys no admet discussió: l’FP ha superat l’etapa de desprestigi per convertir-se en una alternativa formativa igual de vàlida –si no més– que determinades titulacions universitàries que o bé presenten dificultats d’inserció laboral o bé ofereixen una escala retributiva molt poc estimulant. O, en casos extrems, pateixen tots dos hàndicaps. L’FP és atractiva fins i tot per a alguns estudiants de batxillerat, que, bé per convicció, bé com a via alternativa en cas que la seva nota no els permeti accedir a la universitat, s’hi matriculen cada vegada en nombre superior. Per acabar de situar l’FP on es mereix, cal, però, fer ajustaments en el procés i el període de matriculació. És possible que la xifra de 31.400 persones que havien fet la preinscripció al maig i s’havien quedat sense plaça no representi prou bé la realitat, però tampoc és admissible que un mes després de l’inici de les classes encara s’estiguin matriculant estudiants. S’han d’acomodar terminis i calendaris amb els dels altres ensenyaments postobligatoris i cal flexibilitzar al màxim l’oferta de places per adaptar-les a les demandes del mercat laboral. En aquesta línia, l’FP dual és un bon plantejament que, com totes, exigeix una implementació harmonitzada i controlada per evitar desatencions i males praxis en la part formativa que correspon a l’entorn empresarial. La formació professional, com expressa el seu propi nom, requereix un aprenentatge pràctic que té en l’empresa un escenari apropiat sempre que l’empresari entengui que la funció d’aquest ensenyament teoricopràctic simultani és millorar la formació de futurs potencials operaris, i no rebaixar costos de producció convertint l’estudiant en un substitut de baix cost d’un treballador consolidat. A tota cooperació publicoprivada, li correspon un seguiment i el de l’FP dual ha de ser especialment curós.