Donald Trump torna amb poder absolut

El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Untis, amb una contundència que ni l’enquesta més favorable preveia, s’explica pels mèrits propis, pels errors de l’adversari i per l’onada de populisme que també s’estén per la primera potència mundial. Pel que fa als mèrits personals, cal reconèixer al president electe del Partit Republicà haver sabut connectar, no solament amb l’electorat afí, sinó també amb el ciutadà emprenyat, fins al punt d’aconseguir atraure a la seva causa antics votants demòcrates. En aquest sentit crida l’atenció que, lluny d’haver-li passat factura, els seus problemes amb la justícia i la seva indissimulable tendència a propagar fake news fins i tot l’han catapultat a un resultat que li garanteix el control del Senat i del Congrés i que s’afegirà a una composició favorable del Tribunal Suprem. La incògnita és si la comoditat d’aquest poder pràcticament absolut ens oferirà una versió més moderada d’un Trump que en situacions adverses no ha tingut cap problema a posar en qüestió la validesa del sistema electoral o la legitimitat del govern. Una altra de les habilitats que li han jugat clarament a favor ha consistit a simplificar al màxim el programa electoral i a saber reduir-lo a dues de les qüestions que més amoïnen la societat nord americana: la immigració i l’economia. A la mateixa balança han pesat igualment els errors del Partit Demòcrata a l’hora de convertir la campanya en un plebiscit entre la democràcia i Trump, una estratègia que ha focalitzat encara més l’atenció en la figura del magnat. El principal llast per a la candidata Kamala Harris, que inicialment va saber revertir la tendència frenèticament descendent d’un Joe Biden consumit per les seves pròpies febleses, ha estat precisament el canvi de cartell a mig partit. Trump ha tingut quatre anys per fer campanya i ella amb prou feines, quatre mesos. Que una dona i, a sobre, d’una minoria ètnica aspirés a presidir el país ha mobilitzat els sectors més masclistes i supremacistes d’una societat que ha virat clarament cap al proteccionisme extrem pregonat per Trump. I pel que fa a la política exterior, la primera conseqüència d’aquest triomf pot ser la fi de l’ajuda militar a Ucraïna i l’aplicació de més aranzels per a Europa.