El president Illa defuig Waterloo

En el primer viatge a la capital de la Unió Europea del president de la Generalitat, en el marc del que s’ha anomenat Pla Brussel·les, amb què es pretén que Catalunya guanyi pes a les institucions europees, Salvador Illa ha posat el focus en la normalització de les relacions amb Europa com si fins ara haguessin estat inexistents i els anteriors governs independentistes n’haguessin viscut al marge. El viatge, però, quedarà marcat per la seva decisió d’esquivar una reunió amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. Illa s’ha excusat amb un ‘ara no toca’ i amb l’argument que voldria reunir-s’hi a Catalunya. És cert que el Palau de la Generalitat seria el millor escenari per a aquesta trobada, com va fer en setmanes anteriors amb la resta d’expresidents del govern català. Però el president Illa sap, i no pot obviar, que aquesta reunió a Palau és ara mateix impossible perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar l’amnistia.

El president de la Generalitat, després de dos dies de visita a Brussel·les, ha decidit defugir Waterloo i la incomoditat que encara genera l’exili del president Puigdemont. En declaracions des de la capital europea, Illa ha instat el poder judicial a respectar les lleis del poder legislatiu i a aplicar l’amnistia. Però ha fet poc per qüestionar les decisions judicials amb una acció política decidida que anés més enllà de les paraules, facilitant una trobada amb el líder de Junts, una oportunitat per mostrar coherència amb una llei que el seu partit no només va aprovar al Congrés espanyol, sinó que la va promoure. Fins ara les maniobres amb què el Tribunal Suprem i altres òrgans judicials han boicotejat la llei d’amnistia han estat poc contestades, o gens, pel grup socialista. Per això el viatge del president de la Generalitat a Brussel·les era un bon moment per defensar d’una manera nítida la llei d’amnistia, i encara més en un escenari com la capital europea. La valentia política té riscos, però és incoherent que el discurs del president Illa se centri en la “normalització” de Catalunya i defugi pronunciar-se de manera clara sobre les conseqüències de l’amnistia. Incloure Waterloo a la seva agenda oficial hauria estat una bona oportunitat.