Hora de passar comptes

La rea­pa­rició de Car­les Puig­de­mont després d’un llarg silenci s’ha traduït en un movi­ment polític d’alta inten­si­tat, com és qüesti­o­nar la pre­sidència de Pedro Sánchez i la via­bi­li­tat de la legis­la­tura del seu govern. No hau­ria de ser una sor­presa majúscula. Sánchez va ser inves­tit gràcies a una majo­ria diversa i gràcies a uns acords que calia desen­vo­lu­par i exe­cu­tar. Pas­sat un any, l’ano­me­nat acord de Brus­sel·les entre Junts i el PSOE no ha superat la des­con­fiança mútua de la qual es par­tia i el balanç que fa el par­tit català de les nego­ci­a­ci­ons per con­cre­tar aquell acord, en les seves dife­rents ves­sants, és clara­ment nega­tiu, si més no en vista dels resul­tats. La nor­ma­li­tat política entre Cata­lu­nya i Espa­nya és una frase recur­rent però una rea­li­tat fictícia; la llei d’amnis­tia es va apro­var, però no s’aplica; les pers­pec­ti­ves d’un nou finançament més just per Cata­lu­nya són inal­te­ra­ble­ment magres; l’ofi­ci­a­li­tat del català a Europa està con­ge­lada ‘sine die’; el traspàs de la com­petència inte­gral d’immi­gració no acaba d’arri­bar... En aques­tes cir­cumstàncies té sen­tit ele­var l’exigència de com­pli­ment al govern de Pedro Sánchez. De la mateixa manera que té sen­tit espe­rar que la ini­ci­a­tiva anun­ci­ada pel pre­si­dent Puig­de­mont ahir des de Brus­sel·les no sigui un brin­dis al sol i tin­gui con­seqüències reals en un sen­tit o l’altre.

La qüestió de con­fiança només la pot plan­te­jar Sánchez, el PSOE no ha tri­gat gens a rebut­jar-la públi­ca­ment i, a hores d’ara, res fa pen­sar que canviï de posició quan la pro­posta de Junts arribi al ple del Congrés per dis­cu­tir-la, cosa que pot tri­gar algu­nes set­ma­nes. La qüestió de fons és si el govern soci­a­lista apro­fi­tarà aquest temps per dei­xar de xutar la pilota enda­vant i per afe­gir con­tin­gut a la nego­ci­ació política en la direcció mar­cada en el pacte d’inves­ti­dura o bé s’enro­carà un cop més en el conte del llop amb el PP i Vox de pro­ta­go­nis­tes. Perquè si aquest és el cas, Junts haurà pogut demos­trar que des­con­fi­ava amb raó i que el PSOE de Sánchez no té cre­di­bi­li­tat per pac­tar-hi, però també haurà de demos­trar la seva pròpia cre­di­bi­li­tat donant per liqui­dada la majo­ria de la inves­ti­dura i acce­le­rant el pas cap a unes noves elec­ci­ons a Espa­nya.