Al PP li surt el tret per la culata amb Vox

Els pac­tes amb Vox que han donat al Par­tit Popu­lar la pre­sidència de les Corts valen­ci­a­nes i del Par­la­ment balear han estat un banc de pro­ves fallit, fins i tot abans del que es podia pre­veure ja es pot dir que el tret els ha sor­tit per la culata. Pel que fa al País Valencià, la presència de la ultra­dreta a l’exe­cu­tiu de Car­los Mazón ha res­tat més que sumat durant l’emergència de la dana, i, pel que fa a les Illes, les des­a­vi­nen­ces entre els matei­xos dipu­tats de Vox i la discòrdia amb la seva direcció esta­tal –jun­ta­ment amb la inca­pa­ci­tat de man­te­nir ponts amb els popu­lars– han obli­gat el govern en mino­ria a pror­ro­gar el pres­su­post. La pre­si­denta, la popu­lar Marga Pro­hens, ha tren­cat, almenys pro­vi­si­o­nal­ment, amb Vox després d’un sai­net que va començar amb l’apro­vació per error d’un paquet de mesu­res impul­sa­des pels d’Abas­cal que incloïen la decisió de con­ver­tir el cas­tellà en llen­gua vehi­cu­lar a l’ense­nya­ment i d’eli­mi­nar-ne el conei­xe­ment com a requi­sit per a la funció pública.

Davant la nega­tiva dels dipu­tats de la ultra­dreta a dei­xar-los rec­ti­fi­car, els popu­lars van con­tra­a­ta­car recon­si­de­rant el seu suport a la dero­gació de la llei de memòria històrica. Ara Pro­hens s’ha acos­tat als grups d’esquerra per inten­tar asso­lir els vots neces­sa­ris que li per­me­tin revo­car l’equi­vo­cació lingüística. Tot ple­gat està ofe­rint un espec­ta­cle lamen­ta­ble a la ciu­ta­da­nia i ha abo­cat l’actual govern a dei­xar per al gener la nego­ci­ació del nou pres­su­post. L’esce­nari que s’obre dona més pro­ta­go­nisme a les for­ma­ci­ons d’esquer­res, el PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i la dipu­tada d’Uni­des Podem, sense obli­dar els dos par­la­men­ta­ris voxis­tes que per des­a­vi­nen­ces inter­nes ja havien pas­sat al grup mixt. Els acords als dife­rents par­la­ments autonòmics amb Vox, també més enllà dels Països Cata­lans, no van ser pas una aposta per­so­nal del líder esta­tal del PP, Alberto Núñez Feijóo, que sem­pre s’ha mos­trat amoïnat per l’abraçada de l’os que això suposa. A la pràctica han pesat més els interes­sos dels ‘barons’ ter­ri­to­ri­als però s’està demos­trant que lluny d’eixam­plar l’horitzó elec­to­ral l’estratègia l’està empe­ti­tint.