L’obertura del Liceu

L’elecció d’Àlex Ollé com a pri­mer artista resi­dent del Gran Tea­tre del Liceu en els seus 175 anys d’història va ser un bon indici i gai­rebé un símbol de la volun­tat de reno­vació i ober­tura del tea­tre bar­ce­loní, tan vin­cu­lat a l’evo­lució de l’òpera: una art escènica cen­tenària però dis­po­sada a con­ti­nuar molt vigent en el segle XXI amb noves cre­a­ci­ons i també amb mane­res reno­va­des de posar en escena els clàssics del gènere. Des de la tem­po­rada 2020/21, Ollé –un dels fun­da­dors i direc­tors artístics de La Fura dels Baus– ha tre­ba­llat al Liceu en la reno­vació de l’art total somiat per Wag­ner, amb dife­rents ini­ci­a­ti­ves, com ara el cicle (Òh!)pera, un pro­jecte con­junt amb el Dis­seny Hub per fomen­tar l’expe­ri­men­tació i apre­nen­tatge de joves estu­di­ants de dife­rents dis­ci­pli­nes del dis­seny, a través de la cre­ació d’una sèrie d’òperes cur­tes sobre temes d’actu­a­li­tat, que poden con­viure per­fec­ta­ment a la pro­gra­mació del Liceu amb les vicis­si­tuds eter­nes de, per exem­ple, ‘Madama But­terfly’, actu­al­ment en car­tell. Sota la direcció artística de Víctor Gar­cia de Gomar i l’asses­so­ra­ment d’Ollé, el Liceu pro­posa ara con­ti­nuar en aquesta línia d’ober­tura a nous llen­guat­ges i joves cre­a­dors, amb noves òperes cur­tes impul­sa­des jun­ta­ment amb altres agents cul­tu­rals de la ciu­tat com ara el CCCB, el Macba i el Tea­tre Lliure.

Mar­cat històrica­ment pel segell de ‘tem­ple de la bur­ge­sia cata­lana’, el Gran Tea­tre del Liceu està fent impor­tants pas­sos en els últims anys per obrir-se també a nous públics, d’una manera més trans­ver­sal, per arri­bar fins i tot a espec­ta­dors, joves o no tant, que no han anat mai a l’òpera, pot­ser perquè en tenen una idea dis­tor­si­o­nada, de món eli­tista anco­rat en el pas­sat. Ini­ci­a­ti­ves com ara la pla­ta­forma digi­tal Liceu+ i el pro­jecte edu­ca­tiu Liceu Aprèn, des­ti­nat tant als cen­tres edu­ca­tius com a les famílies i al públic en gene­ral, estan obrint les por­tes del tea­tre de la Ram­bla –cal no obli­dar que està situat a l’entrada del popu­lar Raval– a les noves rea­li­tats soci­als i cul­tu­rals del nou mil·lenni, en el qual només es pot enten­dre l’existència d’una ins­ti­tució com el Liceu si, com ja ho està fent, aposta per la cre­ació con­tem­porània.