L’any de la rebel·lió contra l’amnistia

L’editorial d’avui fa 365 dies arrencava així: “Avui fa un any ni els més optimistes haurien situat entre les previsions per al 2023 una llei d’amnistia per esmenar la repressió a l’independentisme”. Dotze mesos després, que els que van acollir la llei amb triomfalisme hagin estat un punt ingenus no justifica l’escàndol que representa en termes democràtics la rebel·lió d’una part de la cúpula judicial espanyola. Jutges i fiscals que, autoconstituïts en comitè de salvaguarda d’uns valors predemocràtics, han decidit boicotejar-ne l’aplicació aprofitant el vernís legal que els atorga jugar amb els temps processals estirant-los al límit. És de domini públic, perquè així s’ha explicitat, quin és l’esperit que ha inspirat el legislador, les hores de negociació esmerçades per polir la literalitat de la llei i quins són els seus destinataris objectius. Per tant, el conjunt d’argúcies dilatòries arbitrades des d’alts estaments judicials constitueix una vulneració flagrant de la separació de poders. La conseqüència és que, en el decurs de mig any amb la llei aprovada, signada per Felip VI i publicada en el BOE, dels 486 beneficiaris potencials que preveu la fiscalia, només s’ha aplicat a 205, gairebé la meitat dels quals són policies espanyols. La cara més visible de la repressió continua sent l’exili de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. I, el que és pitjor, l’any acaba sense cap exigència de responsabilitats als autors del boicot i amb la filtració que aquesta impunitat es podria allargar ben bé fins l’octubre del 2025, quan es calcula que el Tribunal Constitucional haurà resolt els recursos.

I si hi ha impunitat és, també, per la tebiesa de l’executiu espanyol, que no tan sols ha negat l’amnistia política a Puigdemont esquivant reunir-s’hi al més alt nivell. Tampoc ha plantat cara amb fermesa a la deriva judicial ni ha articulat una defensa enèrgica de la norma que el mateix PSOE va votar. Al contrari, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, entrava en contradicció quan proclamava, referint-se a la tornada fugaç de Puigdemont el 8 d’agost: “A tots ens hauria encantat que hagués estat detingut.” Una afirmació que encara no ha estat corregida des de La Moncloa.