Mantenir el llistó amb la salut mental

Afor­tu­na­da­ment, i des de ja fa una colla d’anys, la salut men­tal ha dei­xat de ser un tema tabú per a la majo­ria de la soci­e­tat. La vida d’una per­sona és llarga i les cir­cumstàncies i les vivències que sovint ha d’afron­tar poden inci­dir direc­ta­ment en el seu estat anímic i fer que, en algun moment del seu cicle vital, neces­siti ajuda. No són mals físics i per això fa dècades s’hi pas­sava de pun­te­tes i l’estruc­tura sanitària tam­poc els tenia gaire en compte. La per­cepció social i cul­tu­ral sobre com afron­tar un tras­torn men­tal està can­vi­ant i també ho ha inten­tat fer el sis­tema públic de salut, que s’ha adap­tat per ofe­rir ser­veis espe­ci­a­lit­zats. Però acce­dir a un psicòleg o un psi­quia­tre pot ser com­pli­cat i sovint com­porta mesos i mesos de llis­tes d’espera, quan la neces­si­tat del paci­ent és immi­nent. No per falta de pro­fes­si­o­na­li­tat sinó per manca de recur­sos. Sovint aquesta neces­si­tat d’imme­di­a­tesa se solu­ci­ona a través de l’atenció primària, en què, per més bona volun­tat i pro­fes­si­o­na­li­tat que posi el facul­ta­tiu, s’acaba recep­tant alguna mena d’ansiolític per sor­tir del pas. Però no s’acce­deix a la causa de fons i al cap de poc temps hi pot haver recai­gu­des. El 2023 Cata­lu­nya va viure un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu del con­sum d’anti­de­pres­sius: més d’1,2 mili­ons de per­so­nes van pren­dre’n almenys un cop i el seu ús també es va dis­pa­rar entre els menors de 15 anys. Mal­grat la seva ele­vada incidència i el canvi de per­cepció social dels dar­rers anys, però, encara hi ha mol­tes per­so­nes que no reben el trac­ta­ment neces­sari per les difi­cul­tats per detec­tar els tras­torns men­tals i a causa de l’estig­ma­tit­zació, sobre­tot en deter­mi­nats entorns soci­o­e­conòmics.

Però ara cal fer un pas més que vagi més enllà de la pres­cripció d’una recepta mèdica perquè no es pot tenir una soci­e­tat sobre­me­di­cada. Almenys el fàrmac no ha de ser l’única via. L’apro­fun­di­ment en els trac­ta­ments ha permès que els pro­fes­si­o­nals puguin reco­ma­nar ara alter­na­ti­ves terapèuti­ques més adap­ta­des a les neces­si­tats del paci­ent. Tots els camins són bons –i nor­mal­ment dife­rents per a cadascú– si el que fan és garan­tir un dret fona­men­tal com és la salut men­tal dels ciu­ta­dans.