Cicatrius massa temps obertes pel tren

Encara que pugui semblar sorprenent, Catalunya té encara desenes i desenes de passos a nivell que representen un perill per a la seguretat de la ciutadania. Més d’un centenar formen part de la xarxa ferroviària estatal i estan gestionats per Adif, mentre que Ferrocarrils de la Generalitat també en té encara d’habilitats més d’una vintena. La feina que s’ha fet des de les administracions per eliminar-los ha estat continuada en el temps, però encara en queden a grans urbs, amb un impacte molt gran no només en el desenvolupament de les ciutats sinó també en el dia a dia dels seus ciutadans. Barris molt propers físicament però separats entre si per la barrera ferroviària. El cas de Montcada, a més, és paradigmàtic. Més de 180 morts no han evitat que el municipi s’hagi hagut d’esperar quatre dècades per veure desaparèixer el tren. I és justament aquesta dilació en el temps la que més sorprèn, tenint en compte l’accidentalitat que s’hi ha registrat i que la solució tècnica estava més que clara: la infraestructura només podia ser subterrània. Com sol passar molts cops, la societat civil s’ha mobilitzat i ha exercit pressió perquè les obres es tiressin endavant. Aquesta ha estat una de les claus que han permès que, encara que sigui amb un retard poc justificable, les obres estiguin en marxa avui dia. És per l’ajornament sine die d’intervencions d’aquest calat que la ciutadania s’arriba a preguntar com es prioritzen aquest tipus d’obres. Si és per interès tècnic, per opinió política o per criteri d’utilitat, que hauria de ser el principal.

Però l’execució dels treballs no és l’únic escull que els dos municipis han d’afrontar. Ara cal concentrar com es defineix la reurbanització de l’espai ferroviari: què és necessari i qui ho paga. En el cas de Sant Feliu, ja es preveu que la llosa es refarà en superfície pels aprofitaments urbanístics. Però a Montcada, amb una superfície molt més gran, no és clar d’on sortirà el finançament que ha de cosir la ferida definitivament. Però mentre en aquests municipis la solució ja està en marxa, al país encara queden municipis amb un greuge històric per resoldre, com són els casos de Figueres o l’Hospitalet de Llobregat.