Un perill per al Pròxim Orient i el món

Donald Trump ha començat el seu segon mandat monopolitzant l’atenció mediàtica internacional amb les seves sortides de to. L’última idea ha estat prendre el control de la Franja de Gaza, expulsar-ne els palestins i construir-hi una mena de “Riviera” del Pròxim Orient. El president nord-americà és conegut per les seves provocacions i es podria caure en la temptació de considerar aquesta proposta excèntrica una atzagaiada més d’aquest mandatari eixelebrat, però les paraules del líder de la primera potència mundial, una crida clara a la neteja ètnica, no es poden deixar passar com si res, i encara menys quan les diu al costat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, un home amb una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) i màxim responsable de la destrucció del territori on ara Trump proposa construir un lloc meravellós.

Tradicionalment, els Estats Units no han fet grans viratges en relació amb el conflicte israelianopalestí en funció de si el govern era republicà o demòcrata. Els plans expressats per Trump, però, són una esmena a la doctrina de la solució dels dos estats, que és la que més consens internacional aplega, i suposen un precedent perillós de legitimació de la llei del més fort, que queda fora de les lleis de les Nacions Unides. Trump ja va provocar una crisi en el seu anterior mandat quan va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. Ara, envalentit per la majoria que té a les dues cambres del Congrés i al Tribunal Suprem, se sent amb força per intimidar tothom que li plagui com ha fet amb Colòmbia, Panamà, Mèxic, el Canadà i la UE. L’actitud de Trump posa a prova també el model de contrapoders del sistema polític nord-americà, que esmorteeix els excessos dels mandataris. El president té pressa a aprovar tot de mesures abans d’una eventual pèrdua de la majoria al Congrés en les eleccions legislatives del 2026. De moment, però, l’únic que ha frenat una mica el mandatari ha estat el poder econòmic del seu país i les borses, que van reaccionar amb caigudes importants, tan bon punt es van anunciar els aranzels al Canadà i Mèxic, dos dels principals socis comercials dels Estats Units.