No cal tributar pel salari mínim

L’anunci d’un nou augment del salari mínim interprofessional anunciat pel govern espanyol –fins a situar-lo en els 1.184 euros– i la novetat que a partir d’ara aquesta percepció deixarà d’estar exempta de tributar l’IRPF, han causat un doble estupor. En primer lloc, perquè l’augment de l’SMI, una mesura amb tanta repercussió social, arriba amb el consens dels sindicats però no de la patronal, amb qui no s’ha sabut arribar a una entesa que en altres precedents sí que ha existit. I, en segon lloc, perquè tampoc hi ha una sintonia plena entre els dos socis de govern, el PSOE i Sumar, que han exhibit públicament les seves diferències sobre l’obligació que els assalariats més desfavorits passin a tributar pel salari. La situació va adquirir aires surrealistes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què es van presentar les mesures, amb la ministra portaveu, Pilar Alegría, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, contradient-se sobre el grau de consens al voltant de la imposició fiscal. Ahir fins i tot la patronal Foment del Treball i els mateixos sindicats majoritaris van mostrar també les seves reticències a la tributació tal com la planteja el Ministeri d’Hisenda. En qualsevol cas no és propi d’un govern que s’autoanomena progressista i d’esquerres mossegar fiscalment els salaris més baixos. Sobretot tenint en compte que fa temps es troba a faltar més pressió contributiva a les grans fortunes –que reben un tracte tributari privilegiat amb l’excusa que cal evitar la fuga de capitals a altres països menys exigents– i quan acabem de veure el mateix govern recular a l’hora d’aplicar un impost als beneficis milionaris de les empreses elèctriques. No és admissible que sempre toqui el rebre als mateixos sense abordar alhora una reforma integral del sistema impositiu. Té raó el president Pedro Sánchez quan fa gala del fet que el govern ha aplicat en les diferents actualitzacions de l’SMI un total del 61%, però el fet que ahir insinués que el debat encara està obert sobre la qüestió fiscal indica que la intenció del Ministeri d’Hisenda al final pot ser reconduïda. Fer-ho no representaria renunciar a cap recaptació significativa i allunyaria la sensació que una picabaralla política podria perjudicar millores justes.