Consell de la República, forma i funció

El Consell de la República, creat el 2018 amb la missió de contribuir a fer efectiva la independència de Catalunya, acaba d’escollir Jordi Domingo com a relleu de Carles Puigdemont en la presidència. Les eleccions han tingut lloc en un context d’alta complexitat, fins i tot de crisi d’identitat que, malgrat tot, ha derivat en un resultat inapel·lable, amb la candidatura de Domingo recollint dos terços dels vots emesos. Convé, per tant, aprofitar aquesta conjuntura per revisar si el consell està en condicions d’exercir la funció per a la qual va ser pensat: ser una eina aglutinadora de l’independentisme i ser-ho des de la visibilitat internacional que li havia de donar el seu vincle estret amb Puigdemont, aleshores president a l’exili, que un any més tard esdevindria europarlamentari. Tancar els ulls a la realitat serveix de poc. Al llarg d’aquests set anys, ni ERC ni la CUP s’han sentit gaire vinculats amb el consell i en els últims mesos, les acusacions que pesen sobre l’anterior vicepresident Toni Comín han introduït molt soroll en el necessari debat sobre cap a on ha de caminar un ens que, malgrat tot, ha convocat a les urnes més de 89.000 afiliats amb dret de vot, una xifra que il·lustra la transversalitat social de la que passa per ser l’eina de l’independentisme que avui conserva una marca més institucional més clara.

Si l’equip de Jordi Domingo arriba a la conclusió que el consell pot ser un mitjà útil per sostenir i reimpulsar un moviment independentista desmotivat per no haver culminat el procés, anestesiat electoralment i sense expectatives de revifada a curt termini, haurà d’afrontar un procés de revisió per dotar de contingut la funció que s’autoimposa el nou president: “Desenvolupar estratègies concretes per a la internacionalització del conflicte i la instauració de la república.” Un replantejament que haurà de contenir un nou full de ruta, una estratègia realitzable sense la pressió del temps i, de manera obligatòria, haurà de fer net pel que fa a les ombres derivades de la gestió de Comín. Des de l’1 d’Octubre s’han generat massa frustracions per afegir-hi ara les sospites d’irregularitats sobre un organisme que no ha acabat de reeixir.