Europa i el repte d’assumir el propi futur

L’anunci de Trump d’obrir negociacions amb Putin per acabar la guerra a Ucraïna ve envoltat d’una gran paradoxa: el que hauria de ser una bona notícia, posar fi a tres anys d’un conflicte que ha causat tanta mort i destrucció, s’ha convertit en font d’incertesa i inquietud. De motius, no en falten: el nou líder dels EUA tira pel dret i es disposa a decidir directament amb el cap del Kremlin el futur d’Ucraïna marginant aquest país –la part agredida– i el seu valedor regional, la Unió Europea (UE), a la taula de negociació. Amb aquest pas, Trump pretén tancar el capítol de la guerra a Europa sacrificant Ucraïna a Moscou per concentrar esforços en la competició amb la Xina. Els efectes d’aquesta decisió tenen una potència sísmica en l’ordre mundial. Liquidant l’aliança sobre la qual ha pivotat l’ordre internacional des del 1945, els EUA, que són els que han sostingut fins ara l’esforç bèl·lic d’Ucraïna, es retiren i deixen en mans dels europeus el cost econòmic de la reconstrucció i el manteniment de la pau i la seguretat en aquest país i a tot el continent, fet que implica una desactivació ‘de facto’ de l’OTAN. Trump consolida un nou paradigma en les relacions internacionals basat en la camaraderia amb autòcrates i en l’ús de la força al servei de projectes imperialistes. És des d’aquesta òptica que es rendeix al Kremlin acceptant, fins i tot abans d’asseure’s a negociar, que es quedi els territoris ucraïnesos conquerits per les armes i vetant l’ingrés de Kíiv a l’OTAN.

Sense el paraigua de l’Aliança per garantir la seva defensa present i futura, la UE es veu obligada a reaccionar i dotar-se d’una autèntica autonomia estratègica a tots els nivells que li permeti sobreviure en el nou tauler internacional. El desafiament és gegantí, tenint en compte les divisions internes entre els estats membres –ideològiques i de sintonia amb Moscou– i la inestabilitat política en els principals motors de la Unió. Caldrà extreure lliçons de la guerra i de com s’hi va arribar, i prendre decisions valentes, polítiques i estratègiques, a curt i llarg termini, per afrontar la nova realitat i preservar la pau, els valors i els interessos de la UE. La reunió de líders d’ahir a París –ampliada al Regne Unit– és un primer pas en aquesta direcció.