Mazón s’espolsa les responsabilitats

Qua­tre mesos després de la dramàtica dana, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, l’esperpèntic Car­los Mazón, ha pas­sat de negar qual­se­vol negligència en la gestió de l’emergència a espol­sar-se la res­pon­sa­bi­li­tat en la decisió d’eme­tre l’avís tardà a la població. Ho fa després que la jut­gessa de Catar­roja hagi cen­trat les seves inves­ti­ga­ci­ons ini­ci­als en les com­petències del seu govern i s’hagi interes­sat pre­ci­sa­ment en l’hora que es va eme­tre l’alerta i qui ho va deci­dir. L’estratègia del pre­si­dent popu­lar és tan evi­dent com matus­sera, ha evi­tat assu­mir cap res­pon­sa­bi­li­tat política –de moment– i ara que la justícia s’obre camí per pas­sar comp­tes busca la manera de cobrir-se les espat­lles i car­re­gar la culpa a qual­se­vol altre que no sigui ell. Per això el mateix Mazón acaba d’apor­tar una dada que fins ara s’havia guar­dat: segons ell es va incor­po­rar al cen­tre de coor­di­nació a les 20.28 h, és a dir 17 minuts després que es prengués la decisió d’eme­tre l’avís, quan la gent ja s’estava ofe­gant. Tant li fa que d’aquesta manera con­tra­di­gui ver­si­ons ante­ri­ors apor­ta­des per ell mateix, arri­bats a aquest punt no sem­bla pas impor­tar-li el des­gast que la seva apti­tud pro­voca, no ja a la seva figura política i al seu par­tit, sinó a la ins­ti­tució que encara pre­si­deix.

La con­tinuïtat de Mazón en el càrrec no és només un escàndol polític, també una manca de res­pecte a les 227 per­so­nes que varen morir durant la tragèdia, la majo­ria abans que es produís l’alerta ofi­cial. Qua­tre mesos després, con­ti­nuem també sense saber on era el pre­si­dent en les hores deci­si­ves en què calia pren­dre deci­si­ons. La seva des­a­pa­rició quan més se’l neces­si­tava ha estat vol­gu­da­ment envol­tada des del pri­mer moment per la con­fusió i les con­tra­dic­ci­ons escam­pa­des per Mazón, fins al punt que n’hi ha per pen­sar que la veri­tat deu ser real­ment incon­fes­sa­ble, si pre­fe­reix optar pel via­cru­cis que pro­ta­go­nitza. Tard o d’hora se sabrà la veri­tat i s’asse­nya­la­ran les res­pon­sa­bi­li­tats perquè és evi­dent que una tragèdia mor­tal de tanta mag­ni­tud no pot tan­car-se sense depu­rar-les, les res­pon­sa­bi­li­tats. És l’única manera fia­ble d’afron­tar la recons­trucció amb garan­ties.