Europa i l’inquietant discurs de la por

Pedro Sánchez va defen­sar ahir al Congrés l’aug­ment de la des­pesa mili­tar al 2% del PIB, d’acord amb l’objec­tiu fixat amb els socis euro­peus en res­posta a la crisi de l’aliança mili­tar i econòmica amb els EUA, el mateix dia que la Comissió Euro­pea va adver­tir que la UE pot haver de fer front a “una pos­si­ble agressió armada” con­tra alguns dels seus estats mem­bres i va reco­ma­nar “nous nivells de pre­pa­ració” per a la població civil, inclòs l’emma­gat­ze­matge de pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat a les llars. “Per evi­tar la guerra, cal pre­pa­rar-se per a la guerra”, havia aler­tat fa unes set­ma­nes la pre­si­denta de la Comissió, Ursula von der Leyen, abans d’anun­ciar la mobi­lit­zació de més recur­sos per a la indústria bèl·lica con­ti­nen­tal. L’aug­ment de les inver­si­ons mili­tars reper­cu­tirà en el finançament de l’estat del benes­tar, ja prou sotmès a ten­si­ons, mal­grat la pro­mesa de Sánchez de no tocar ni un “cèntim” de la des­pesa social. Durant el seu dis­curs al Congrés, però, el pre­si­dent espa­nyol no va con­cre­tar plans, ni ter­mi­nis ni xifres per expli­car com s’arri­barà al 2% del PIB en defensa.

Tant per­tor­ba­dor com la pers­pec­tiva de noves reta­lla­des soci­als per finançar el que ara es con­si­dera una nova emergència és el clima de por i alarma que es pro­pi­cia tant des de Brus­sel·les com des de Madrid per jus­ti­fi­car el rear­ma­ment euro­peu, una opció que no garan­teix ‘per se’ la segu­re­tat del con­ti­nent i en suport de la qual s’imposa el dis­curs que no hi ha cap alter­na­tiva. Que la UE s’ha de dotar d’una defensa pròpia per sobre­viure en el nou món que s’està con­fi­gu­rant no hau­ria de ser­vir de pre­text per entrar en una cursa arma­men­tista des­bo­cada que recorda la que fa més d’un segle va por­tar al xoc d’impe­ris de la Pri­mera Guerra Mun­dial. En lloc d’avançar cap a la lògica del des­ar­ma­ment i la segu­re­tat com­par­tida, de pro­pul­sar la via política i diplomàtica per desac­ti­var les ame­na­ces, com la del “neoim­pe­ri­a­lisme rus” invo­cada ahir per Sánchez, la UE es val del relat de la por per inten­tar anul·lar el sen­tit crític de la ciu­ta­da­nia i entrar en una espi­ral mili­ta­rista que, en pri­mer terme, bene­fi­ciarà només la indústria de la defensa euro­pea i, també, nord-ame­ri­cana.