Pedro Sánchez va defensar ahir al Congrés l’augment de la despesa militar al 2% del PIB, d’acord amb l’objectiu fixat amb els socis europeus en resposta a la crisi de l’aliança militar i econòmica amb els EUA, el mateix dia que la Comissió Europea va advertir que la UE pot haver de fer front a “una possible agressió armada” contra alguns dels seus estats membres i va recomanar “nous nivells de preparació” per a la població civil, inclòs l’emmagatzematge de productes de primera necessitat a les llars. “Per evitar la guerra, cal preparar-se per a la guerra”, havia alertat fa unes setmanes la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, abans d’anunciar la mobilització de més recursos per a la indústria bèl·lica continental. L’augment de les inversions militars repercutirà en el finançament de l’estat del benestar, ja prou sotmès a tensions, malgrat la promesa de Sánchez de no tocar ni un “cèntim” de la despesa social. Durant el seu discurs al Congrés, però, el president espanyol no va concretar plans, ni terminis ni xifres per explicar com s’arribarà al 2% del PIB en defensa.

Tant pertorbador com la perspectiva de noves retallades socials per finançar el que ara es considera una nova emergència és el clima de por i alarma que es propicia tant des de Brussel·les com des de Madrid per justificar el rearmament europeu, una opció que no garanteix ‘per se’ la seguretat del continent i en suport de la qual s’imposa el discurs que no hi ha cap alternativa. Que la UE s’ha de dotar d’una defensa pròpia per sobreviure en el nou món que s’està configurant no hauria de servir de pretext per entrar en una cursa armamentista desbocada que recorda la que fa més d’un segle va portar al xoc d’imperis de la Primera Guerra Mundial. En lloc d’avançar cap a la lògica del desarmament i la seguretat compartida, de propulsar la via política i diplomàtica per desactivar les amenaces, com la del “neoimperialisme rus” invocada ahir per Sánchez, la UE es val del relat de la por per intentar anul·lar el sentit crític de la ciutadania i entrar en una espiral militarista que, en primer terme, beneficiarà només la indústria de la defensa europea i, també, nord-americana.