Un acord estrany que justifica les imposicions de Zapatero
La debilitat del govern de Jordi Hereu és un fet des del moment que, legítimament, va decidir governar en solitari a la vista de la negativa d'ERC de refer el pacte tripartit. I, en aquesta situació de debilitat, ahir el PSC va haver de recórrer a un aliat inhabitual, el PP, per donar forma a un acord de cessió, el del castell de Montjuïc per obrir-hi el centre internacional de la pau, encallat des de l'any 2007. Ja fa cinc anys que José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar, en un míting en plena campanya electoral, que cedia el castell a la ciutat perquè fos la seu d'un centre que fes pedagogia per a la pau. L'any 2006, el Ministeri de Defensa va fer públic un primer document de cessió en què quedava clar que l'Estat mantenia el control de l'equipament i, a més, hi imposava la presència permanent de la bandera espanyola i de les antenes militars. Ni el mateix alcalde socialista de Barcelona, Joan Clos, s'ho va empassar. Un any després, l'Estat va fer arribar un altre document un cop l'Ajuntament va anunciar que compliria la legislació que afecta els edificis oficials pel que fa a la bandera i va negociar amb el Ministeri de Defensa que les antenes es desmantellarien quan es trobés un altre emplaçament on situar-les. El control de l'equipament va ser substituït per la presència de Defensa en el consorci que ha de gestionar el centre per a la pau. I el PSC ha hagut de fer molts equilibris, ja que ni el seu soci oficial, ICV-EUiA, ni l'aliat preferencial, ERC, hi estan d'acord. Amb el pacte PSC-PP, l'Ajuntament accepta les imposicions del president del govern espanyol. L'Estat havia d'haver tornat el castell a la ciutat sense cap contrapartida, tal com va prometre Zapatero que es faria en aquell míting d'ara ja fa cinc anys.
