Inici de curs amb canvis i resistència

Avui comença un curs escolar marcat per la implantació de les novetats que tantes reticències han generat en el si del col·lectiu d'educadors i que amb tanta insistència ha perseguit el conseller Ernest Maragall. Tots els canvis provoquen d'entrada la resistència dels que els han d'aplicar, sobretot si aquests canvis no han aconseguit el consens necessari, i més en matèria educativa.

El curs comença amb un divorci evident entre el professorat i el Departament i amb unes expectatives de reconciliació no gaire optimistes. Al conseller Maragall se li pot criticar no haver esgotat totes les vies per facilitar una entesa necessària, però se li ha de reconèixer el coratge i el convenciment que ha mostrat en tot moment per tirar endavant uns canvis en el sistema educatiu que a mitjà i llarg termini donaran sens dubte els seus fruits. Al col·lectiu de docents se li ha de reconèixer el sobreesforç que haurà de fer per anar assumint la implantació d'aquests canvis sense disposar de tots els mitjans necessaris, però se li ha de criticar que la seva resistència encegada a acceptar determinats canvis –els que consideren que retallen els seus drets laborals– la facin pagar als alumnes. Utilitzar els nens com a arma de pressió contra el conseller Maragall és un recurs que els fa perdre la raó. Els claustres de les escoles del país que ja han decidit unilateralment suprimir les colònies i sortides com a resposta a l'eliminació de la jornada intensiva han quedat debilitats davant l'opinió pública.

El nou calendari escolar, que incorpora novetats com la setmana blanca, ha generat una lògica preocupació perquè d'entrada fa difícil la conciliació dels horaris laborals amb els escolars. Però, si fem cas de l'opinió dels experts, els descansos regulars entre períodes de treball milloren la rendibilitat i, sobretot, els resultats acadèmics. L'aplicació del nou calendari serà menys traumàtica a mesura que les empreses assumeixin una flexibilització real dels horaris, però això requerirà temps.