La pobresa, una pobra excusa per recaptar més

Els assis­tents a la cimera de l'ONU per fer un món més just estan d'acord en el fons de la qüestió, és a dir, en la neces­si­tat d'aug­men­tar els ajuts per com­ba­tre la pobresa i la fam, però diuen que dis­cre­pen en la forma, que és tant com reconèixer d'entrada que fra­cas­sa­ran. De motius per ser més aviat pes­si­mis­tes, no en fal­ten pas: l'incom­pli­ment per part de les vuit eco­no­mies més riques del pla­neta de l'acord per aug­men­tar de 50.000 mili­ons de dòlars anu­als l'ajuda als països en vies de desen­vo­lu­pa­ment, per exem­ple. Mil mili­ons de per­so­nes viuen actu­al­ment en la pobresa, però l'ajuda extra­or­dinària desem­bor­sada d'ençà de l'acord històric asso­lit deu anys enrere se situa tan sols en els 30 mili­ons de dòlars anu­als, poc més de la mei­tat com­pro­mesa. La recessió econòmica mun­dial ha esde­vin­gut aquesta vegada l'excusa opor­tuna per refre­dar les expec­ta­ti­ves d'èxit, i el risc és, tal com han avi­sat des d'Intermón Oxfam, que tot ple­gat torni a aca­bar amb una cimera de decla­ra­ci­ons. Per sor­tir del pas, alguns dels pre­sents han posat damunt la taula pro­pos­tes des­ti­na­des a recap­tar diners per estu­diar després on els fan arri­bar i com. Per exem­ple, gra­var les transac­ci­ons bancàries inter­na­ci­o­nals, una vella aspi­ració dels eco­no­mis­tes més ago­sa­rats que fins ara els governs havien menys­preat perquè la con­si­de­ra­ven massa radi­cal i que posa de mani­fest què amaga en rea­li­tat la supo­sada rein­venció del capi­ta­lisme: més impos­tos.