La gran diada dels drets dels treballadors

La jornada d'avui, independentment del seguiment que es faci de la vaga general convocada conjuntament per CC OO i UGT, ha de ser la gran diada dels drets dels treballadors, tant dels que decideixin no anar a treballar com dels que decideixin anar-hi. Sindicats i empresaris tenen, en aquest sentit, el repte d'estar a l'altura. Els uns, garantint que els piquets informatius es limitaran a fer el paper que els pertoca, sense coaccionar aquells que, per les raons que sigui, no vulguin seguir les consignes sindicals. Els altres, estalviant-se qualsevol mena de pressió sobre les plantilles per tal que els empleats puguin triar amb total llibertat què volen fer.

El diari que els lectors tenen a les mans és, precisament, producte de l'exercici d'aquests drets. D'una banda, es tracta d'un diari excepcional, adaptat a les condicions d'una jornada extraordinària perquè part de la plantilla ha decidit participar en la vaga. D'una altra, es tracta també del resultat de la feina dels que ahir –per a la premsa escrita la vaga es realitza sempre el dia anterior– van acudir al seu lloc de treball. Un diari que té el deure d'informar i també l'obligació de complir els compromisos amb els seus subscriptors i els seus anunciants.

La convocatòria d'aquesta vaga ha anat acompanyada d'arguments a favor i en contra, tots legítims i respectables, però la gravetat de la situació econòmica que hi ha al darrera, la dificultat que representa pel conjunt de la societat remuntar ara la davallada que hem patit, fa necessari que hi hagi una reflexió col·lectiva profunda sobre què ens ha conduït fins aquí. I aquesta ha de ser forçosament una reflexió que inclogui una autocrítica repartida. Començant pels governants, que van minimitzar de manera irresponsable l'amenaça de la crisi i la contundència dels seus efectes. Passant pels empresaris, que van apuntar-se al creixement fàcil i ràpid, i pel sistema financer, que va posar al seu servei crèdits inesgotables tancant els ulls al risc que això suposava. I acabant amb els consumidors, és a dir tots nosaltres, que també ens vam incorporar a aquesta roda allargant més el braç de les despeses que la màniga de l'estalvi. Avui, al marge de si fem o no fem vaga, és, doncs, un dia de reflexió sobre els mals que patim i els errors que hem comès, però també de confiança en les nostres possibilitats de superar la situació. Ara bé, la classe política, els que manen i els que aspiren a fer-ho, han de prendre bona nota: la fórmula per tirar endavant ha d'aplicar sacrificis de manera igualment repartida. Si paguen només els de sempre, haurem tancat la crisi en fals.