Els sindicats i la patronal, després de la vaga

Una vegada feta la vaga gene­ral és el moment de recor­dar, en con­tra del que volen fer veure alguns sec­tors de la patro­nal, que ni els nos­tres sin­di­cats són tro­nats en com­pa­ració amb els de la resta d'Europa, ni la vaga gene­ral, una eina cadu­cada més pròpia del segle XIX. El segui­ment de la con­vo­catòria, molt per sota de les tri­om­fa­lis­tes valo­ra­ci­ons de CCOO i de la UGT, pot­ser els resta força però no pas legi­ti­mi­tat, perquè els sin­di­cats con­ti­nuen sent un ins­tru­ment bàsic en les rela­ci­ons labo­rals i perquè es con­ver­tei­xen en l'única veu que defensa els tre­ba­lla­dors quan la política esdevé afònica. La vaga d'ahir va ser pro­ducte d'una estratègia fallida, plan­te­jada a remolc de les refor­mes que Europa ha impo­sat al govern espa­nyol, i al final la falta de con­vicció dels qui la con­vo­ca­ven es va aca­bar con­ta­gi­ant a la gent que pre­te­nien mobi­lit­zar. Molts tre­ba­lla­dors van fer vaga, és cert, però també ho és que la para­lit­zació labo­ral no va ser visi­ble al con­junt del país i que, sense la coacció dels mal ano­me­nats piquets infor­ma­tius, a vega­des vore­jant com­por­ta­ments delic­tius, encara més per­so­nes hau­rien acu­dit a la feina.

L'endemà de l'atu­rada, els sin­di­cats poden cele­brar que, al marge de lamen­ta­bles inci­dents pun­tu­als, la jor­nada va transcórrer amb rela­tiva nor­ma­li­tat, però també estan obli­gats a sos­pe­sar si, vis­tos els resul­tats, la seva repre­sen­ta­ti­vi­tat n'ha resul­tat debi­li­tada. En un con­text de crisi greu que tindrà con­tinuïtat els pro­pers anys, convé bus­car la com­pli­ci­tat dels assa­la­ri­ats per altres vies que no pas­sin per la pro­testa com a única via de res­posta a les reta­lla­des soci­als. Saber nego­ciar bé és a vega­des un camí més pro­fitós que inten­tar atu­rar les empre­ses. De totes maners, cal des­vin­cu­lar clara­ment de la vaga els enfron­ta­ments vis­cuts ahir a Bar­ce­lona entre la poli­cia i els anti­sis­tema que havien ocu­pat l'antiga seu del Banesto. Gent ama­tent a qual­se­vol excusa –aquesta vegada ho era la vaga– per mun­tar alda­rulls.

Els sin­di­cats, però, no són els únics que hau­rien d'ado­nar-se que l'eco­no­mia i els motors que la mouen estan can­vi­ant a un ritme que ells no seguei­xen. La patro­nal s'ha de posar igual­ment al dia perquè el tei­xit empre­sa­rial no es pot sen­tir repre­sen­tat de cap de les mane­res per un pre­si­dent que si és model d'alguna cosa ho és de mala gestió i falta d'escrúpols a l'hora d'afron­tar la crisi a les seves pròpies empre­ses. Ara cal recu­pe­rar el diàleg, però la cre­di­bi­li­tat del pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero està tan tocada que és nor­mal que els sin­di­cats recla­min algun gest abans de seure a par­lar de la reforma de les pen­si­ons.