Els aldarulls i els retrets entre jutges i policies

La vaga general del 29-S va quedar dimecres fortament marcada pels lamentables esdeveniments que es van viure al centre de Barcelona. Un brot de violència que va desfermar un huracà de destrucció vandàlic amb aldarulls organitzats per un grup de violents radicals. Sobre aquesta qüestió cal puntualitzar dues coses de forma clara: tot i la forta incidència que van tenir sobre la marxa de la jornada de vaga, aconseguint un lamentable protagonisme per la brutalitat de les protestes i pel fet que es van desenvolupar al bell cor de la capital del país, aquests greus incidents van ser un episodi aïllat que no representen la normalitat viscuda en el desenvolupament de la vaga al conjunt de Catalunya, més enllà de la discutible actuació d'algun piquet. I en segon lloc, l'única responsabilitat dels aldarulls és dels esvalotadors, i ni els incidents són atribuïbles als sindicats convocants de la vaga, ni, encara menys, es pot responsabilitzar els policies que van actuar per impedir els fets vandàlics. Aquests són uns fets que poc tenen a veure amb la lluita sindical, que no tenen cap intencionalitat política i que són més equiparables a la pura delinqüència.

Ara bé, sí que cal analitzar els aspectes preventius dels fets. I és obvi que l'ocupació d'un gran edifici al cor de Barcelona, en plena plaça Catalunya, quatre dies abans d'una jornada de vaga general, sí que hauria d'haver activat les alertes pertinents en tots aquells estaments que tenen alguna responsabilitat en aquest tema. En aquest sentit, per als molts particulars que s'han vist afectats, agredits i perjudicats als seus comerços i immobles, i per a la ciutadania en general que ha vist com s'haurà de pagar amb una alta factura de diner públic els danys en mobiliari urbà, resulten incomprensibles els retrets que ahir es van intercanviar entre el món judicial i el Departament d'Interior. Que ningú assumeixi responsabilitats i es passin la pilota entre les institucions judicials i policials no provoca altra cosa que descrèdit i sensació d'inseguretat entre la població. Resulta obvi que les lleis hi són per complir-les, i lògicament també en allò que pertoca a la desocupació d'un edifici. I és veritat que l'antiga seu del Banesto és un emblema d'especulació immobiliària inacceptable. Però això no justifica els aldarulls. I una bona coordinació entre el poder judicial i els cossos de seguretat hauria d'haver evitat que al centre de la ciutat es generés un escenari que era més que previsible que podia contribuir a generar violència i estralls.

El centre d'una Barcelona que no ha de caure en la demagògia però que ha de reflexionar per què atrau aquest fenomen de turisme internacional vandàlic.