Joan Triadú, una vida per Catalunya

No va ser exclusivament un intel·lectual: no ho va poder ser. Les circumstàncies del país i el fet d'haver hagut de suportar tots els anys de la doble dictadura que va patir Catalunya no el van deixar dedicar-se únicament a les tasques que més s'estimava: la literatura i l'ensenyament. Per aquest motiu en els obituaris no vam poder parlar només de la seva idea de la literatura catalana, plural i cosmopolita, sinó de tots els treballs pel redreçament d'un país destruït per la guerra, amb una generació d'exiliats i una cultura prohibida, que es va haver de reorganitzar en la clandestinitat. A alguns dels grans intel·lectuals els va conèixer en les reunions que convocava a casa dels seus pares o a través de la correspondència. Va ser un dels instigadors per sumar esforços per recuperar nuclis que mantinguessin viu un model que se n'havia anat en orris durant els difícils anys de la guerra i amb la contundència de la derrota i la repressió sistemàtica dels franquistes a la nostra llengua.

Impossible resumir les iniciatives en què va participar, però per condensar-ho hem de dir que la Catalunya actual no s'entendria sense el seu llegat: el de la cultura, la poesia, la pedagogia i la tradició. Triadú va ser un dels homes que va haver de començar de zero, amb molts dels grans cervells exiliats o muts. I des de les petites iniciatives va aconseguir preservar un imaginari, que no sé si posteriorment hem sabut amplificar prou.

En relació amb la seva professió com a docent, en diferents entrevistes i als seus llibres autobiogràfics, Triadú va declarar que “una escola no és una empresa –amb tots els respectes–, és més aviat un temple”. Des d'aquesta sacralització va viure també en comunió amb la literatura i l'esperit d'una Catalunya malferida. Després de participar activament en algunes de les capçaleres que tímidament es van anar obrint, Ariel i Serra d'Or, Triadú va participar des dels primers dies de la fundació de l'Avui com a crític literari. La seva opinió va ser gairebé sempre associada a aspectes estètics. Difícilment es va manifestar sobre aspectes polítics o religiosos, que també el preocupaven. Tota la reflexió anava dirigida cap al debat intel·lectual, la crítica literària i l'encaix de la nostra literatura dins el panorama global. Triadú era un home del poble que va reconstruir una literatura mentre es construïa ell mateix. En alguna ocasió, ens havia comentat que era feliç quan llegia un llibre, escrivia un article o feia classe amb els seus alumnes. Inspirava respecte i afabilitat. Era un home fidel, que irradiava proximitat i cultura. Hem perdut un referent, un mestre i un amic.