Informació i confusió sobre les nostres pensions

L'informe sobre la reforma del sistema de pensions realitzat per la fundació Fedea, que aglutina cent economistes, ha introduït més preocupació a l'entorn d'una qüestió que es torna més confusa a mesura que en parlen més persones. De la mateixa maner que va passar amb l'anterior proposta sobre la regulació de les indemnitzacions per acomiadament, les conclusions de la Fedea han proporcionat titulars alarmants. Pel que fa a la regulació de les indemnitzacions, els experts de la fundació recordaven que als EUA aquesta figura no existeix, i proposaven només dotze dies per any treballat, una quantitat que s'aniria incrementant de dos dies per cada any d'antiguitat fins a arribar a un topall de trenta-sis dies. És a dir, per sobre dels trenta-tres previstos finalment a la reforma aprovada pel govern socialista. Ara la polèmica torna a estar servida, doncs, pel que fa al sistema de pensions: els autoanomenats cent experts proposen allargar l'edat de jubilació i que el còmput per calcular l'ajuda estatal es basi en la totalitat de la vida laboral de cada treballador. Idees molt dràstiques que ja han rebut les crítiques frontals dels sindicats. Però ni els economistes de la Fedea no són mags que tenen a les mans una fórmula magistral, ni tampoc, com volen fer veure alguns representants sindicats, apòstols del desmantellament de l'estat del benestar que torpedinen el funcionament del règim democràtic. Totes les opinions són vàlides, i els qui opinen tenen dret a exposar-les. Una altra cosa és que aquestes opinions pontifiquin sobre una realitat que ningú sap del cert com evolucionarà.

La crisi econòmica, la reducció del nombre d'incorporacions a la Seguretat Social i la davallada demogràfica són una combinació de factors que sembla que condueix a una reforma forçosa si volem evitar que els futurs pensionistes es quedin sense un cèntim. El mateix govern espanyol ha apuntat que, sense reformes, els primers problemes podrien arribar el 2050. Però ja veurem com evolucionarà la demografia d'aquí a llavors. En el passat, el descens de la natalitat i de les aportacions a la Seguretat Social va provocar enceses apologies de la creació de plans de pensions privats. Però després van venir les grans onades d'immigració i la Seguretat Social va multiplicar el superàvit. Ara la situació que vivim torna a ser ideal per promocionar una altra vegada aquesta mena de productes. Si és veritat que l'única solució és apuntar's-hi, seria bo que ens eximissin primer de continuar pagant part del sou a la Seguretat Social. Mentrestant, cal esperar que el govern espanyol no jugui a la confusió ni giri definitivament l'esquena als treballadors.