Clam unànime perquè l'A-68 desemboqui a Catalunya

Ningú qüestiona la necessitat de tenir i mantenir una bona xarxa d'infraestructures viàries al país, no només per comoditat dels seus usuaris sinó també per la competitivitat econòmica que això representa. Per aquest motiu, aconseguir que l'A-68 –l'autovia que des de l'Aragó ha d'acabar desembocant al mar– ho faci al Mediterrani català en lloc del valencià és prou important perquè totes les forces polítiques catalanes es posin d'acord i sumin esforços a l'hora de convèncer el Ministeri de Foment dels avantatges que té aquesta opció.

Aconseguir que l'autovia que des d'Aragó –i passant per Gandesa– desemboqui a Tarragona és reequilibrar el territori, és apropar el mar a la Terra Alta i el Priorat i és, també, atendre un dèficit en inversió viària a les comarques d'interior que ve de lluny. Per això era tan important la unitat que es va fer palesa dimarts a Gandesa, on tots els polítics –els que manen, els que han manat i els que estan a l'oposició– es van asseure al costat de cambres de comerç, ajuntaments, patronals, sindicats i consells comarcals per donar suport a un mateix manifest. Arribar fins aquí ha suposat esforços i renúncies per part de tots i això dóna encara més importància i força a aquesta unanimitat, imprescindible per fer-se sentir a Madrid. La importància de la instantània que dimarts va immortalitzar aquesta suma de voluntats no la qüestiona ningú però, de totes maneres, tampoc se'ns escapa el significat que hauria tingut la presència del mateix president de la Generalitat o del titular de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, que en lloc de defensar la infraestructura personalment hi va enviar com a representant el secretari per a la Mobilitat.