Editorial

EDITORIAL

Recordar l'aiguat del 40 i aprendre de la història

Les comar­ques giro­ni­nes, Osona i la Cata­lu­nya del Nord recor­den aquests dies l'ano­me­nat “aiguat de Sant Lluc”, de l'any 1940, quan en ple inici de la cru­enta post­guerra els prin­ci­pals rius del país es van des­bor­dar i es van empor­tar cases, fàbri­ques i ponts i van des­truint camins i car­re­te­res, a més de pro­vo­car cap a cent cin­quanta morts. Les fortíssi­mes plu­ges que van caure durant dos dies, afe­gi­des a la falta de neteja de les lle­res del rius i a la impor­tant des­fo­res­tació a les capçale­res, van ser les prin­ci­pals cau­ses del drama que es va viure en mol­tes pobla­ci­ons d'un país que ni havia començat a refer-se dels estralls de la guerra.

Els ente­sos comen­ten que, actu­al­ment, seria molt difícil que es reproduís un drama sem­blant. Els pan­tans cons­truïts al riu Ter con­tin­drien, per exem­ple, bona part de l'aigua, i és cert que s'ha avançat en les mesu­res de pre­venció de les avin­gu­des flu­vi­als, tant amb la cons­trucció d'obres hidràuli­ques –bar­re­res, motes, cana­lit­za­ci­ons– com a l'hora de pla­ni­fi­car crei­xe­ments urbanístics i d'aixe­car infra­es­truc­tu­res. Però, com no es can­sen de repe­tir els matei­xos experts, les plu­ges tor­ren­ci­als són pròpies de la nos­tra terra, i cal, per tant, con­ti­nuar estant alerta, tant en l'àmbit indi­vi­dual com col·lec­tiu. I sobre­tot tenint en compte que, amb el canvi climàtic que ens anun­cien, les situ­a­ci­ons de pluja forta podrien ser encara més extre­mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.