Les aspes d'El Molino tornen a girar amb força

Tot i que feia alguns anys que ja funcionava com a sala d'espectacles és just ara fa cent anys que El Molino va inaugurar en el format que li va servir per guanyar-se un racó en la història de l'espectacle català. El desembre del 1910 va ser inaugurada la remodelació de l'edifici de la barcelonina avinguda Paral·lel que acollia el popular teatre de varietats batejat un parell d'anys abans com a Petit Moulin Rouge, a imitació del famós teatre parisenc. Va ser després, amb la victòria del feixisme, al·lèrgic fins al ridícul a determinats colors, que va perdre el roig, quedant com El Molino. Anys de supervivència durant el franquisme i de decadència posteriorment no li han restat a aquest teatre la condició d'icona d'una Barcelona enèrgica que va tenir en el Paral·lel i els seus nombrosos teatres i sales de festa un exponent essencial. Cent anys més tard, i 13 després del seu tancament, ahir es va celebrar una nova reinauguració d'El Molino que obre una nova etapa amb una remodelació arquitectònica digna d'elogi. Una gran notícia per al Paral·lel, per a Barcelona i per al conjunt del país. Que en plena crisi econòmica hi hagi la valentia d'invertir 15 milions d'euros en aquest projecte artístic per part del grup empresarial Ociopuro és una gran notícia. Un projecte basat en la creativitat que se suma a altres com el nou Artèria Paral·lel, o els ja existents Apolo, Victòria o Condal, entre altres, que estan recuperant la vitalitat de la important artèria barcelonina.