Mas ofereix diàleg i promet aplicar austeritat

Austeritat i ponts de diàleg amb tots els partits que vulguin encaixar la mà que el nou govern els oferirà. Aquest és el full de ruta que el líder de CiU, Artur Mas, pensa aplicar com a nou president de la Generalitat. El primer compromís ja és al damunt de la taula: reducció d'entre un 20 i un 25% del nombre de conselleries, direccions generals
i càrrecs de confiança. Mas va anunciar ahir en una roda de premsa conjunta amb el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que es pensa reunir amb tots els partits que han obtingut representació per sumar esforços en "la causa comuna que és aixecar Catalunya", tot i que va subratllar que els resultats electorals de diumenge li permetrien, si ho volgués, estalviar-se aquesta ronda de converses. El nou govern, segons van afirmar Mas i Duran, no buscarà acords immediats sinó diàleg permanent, i una de les seves prioritats serà ajudar la petita i mitjana empresa.

D'altra banda, dos dels partits que durant els darrers vuit anys han decidit el rumb del govern de Catalunya, el PSC i ERC, que fins abans-d'ahir encara es veien amb cor d'engrescar la ciutadania, afronten ara els moments difícils però inevitables de la refundació. Pel que fa als socialistes, la davallada pot tenir encara una altra dimensió més dramàtica perquè la derrota l'ha protagonitzada una direcció imposada pel PSOE que, tot i haver tirat endavant el nou Estatut, al final va demostrar que era incapaç de defensar-lo com el país es mereixia. La indefinició ideològica pel que fa a la qüestió nacional i l'escassa convicció amb què s'ha plantat cara a les imposicions de Madrid, han acabat generant confusió i decepció entre un electorat que els ha passat una factura doble: una part ha donat l'esquena a l'espanyolització del PSC i una altra l'ha donada a la seva catalanització. L'horitzó més immediat que ara es perfila és el de les eleccions municipals, amb una plaça forta com Barcelona més amenaçada que mai i, des d'ahir mateix, una baixa important: la de José Montilla, que no només manté la decisió de no presentar-se a la reelecció com a primer secretari del partit, sinó que a més renuncia al seu escó al Parlament per facilitar, segons diu, la renovació. Pel que fa a ERC, la patacada és igualment considerable. L'objectiu d'aglutinar l'independentisme emergent ha fracassat de manera clara i el resultat ha estat una fragmentació de la representació parlamentària que en debilita la força. Malgrat tot, també és cert que el sobiranisme queda representat a la cambra per un mínim de setanta-cinc diputats, un percentatge que mai no havia estat tant alt.