El dret a pensar d'una manera diferent

La Constitució, aquesta norma que els nacionalistes espanyols tenen constantment a la boca quan parlen dels nacionalismes perifèrics, consagra el dret a la llibertat d'expressió. Un camp de futbol és un dels llocs on la diversitat de pensaments, i fins i tot d'ideologies, es manifesta de manera més espontània i massiva. En vam tenir una prova dimecres al vespre a Mestalla: quan va sonar l'himne espanyol, el públic li va dedicar una senyora xiulada. És l'expressió de dos pobles amb identitat nacional diferenciada, Catalunya i Euskadi, que no es veuen reconeguts en aquelles notes i que, a més, les consideren un símbol d'una imposició que ve de segles enrere i del qual és màxim representant qui dóna nom al títol en joc, el rei d'Espanya. La xiulada no seria més que una anècdota si no fos perquè tota la premsa espanyola, tant de dretes com d'esquerres –en aquests temes no hi ha diferències–, ha carregat contra les afeccions i els clubs, i ha arribat a demanar que no se'ls permeti jugar mai més la copa del Rei. No han dit res dels episodis escandalosos que es van produir abans-d'ahir a la nit i que vulneren el dret constitucional a la llibertat d'expressió: la retirada d'unes pancartes gegantines amb lemes com Catalonia is not Spain, el requisament de banderes estelades i catalanes sota l'argument que no es podien entrar «banderes autonòmiques» al camp (des de quan?) o la confiscació de pancartes de petit format amb proclames independentistes. Els espanyols volen fer creure a tothom que no hi ha realitats diferents de la seva i per això no es podien permetre deixar sentir la xiulada per Televisió Espanyola, talment com es feia en època franquista. Certament lamentable.