L'obligació de ser honrat i, a més, de semblar-ho

El president valencià, Francisco Camps, va declarar ahir davant el jutge en qualitat d'imputat en el cas Gürtel, en què s'investiga una presumpta trama de corrupció del Partit Popular. A Camps se l'acusa d'haver-se gastat poc més de 12.000 euros en uns vestits que es van facturar a una companyia adjudicatària d'un contracte milionari de l'administració valenciana. Una acusació un pèl surrealista, potser perquè sembla un suborn molt barat. Camps ha abandonat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana sense que se li hagi aplicat cap mesura cautelar però continua imputat. El PP ho ha presentat com una prova irrefutable de la innocència de Camps. De fet, des que es va destapar el cas, el partit ha defensat amb totes les armes Francisco Camps, malgrat que altres imputats en el cas els han suspès cautelarment de militància i els han obligat a deixar els càrrecs públics. No han fet el mateix amb ell per dos motius: primer, perquè seria una victòria per als socialistes que caigués un càrrec públic del pes de Camps i, en segon lloc, perquè el president valencià és un dels homes de Rajoy, i tal com estan les coses a l'interior del partit conservador, Rajoy necessita tots els aliats disponibles per resistir la pressió aznarista. No li ha importat gaire al PP que aquesta actitud sigui una evident manca de coherència respecte del seu discurs. Si fossin conseqüents, Camps faria dies que hauria dimitit; per contra, cada dia augmenta més la claca de personatges rellevants de la política conservadora que li fan costat. S'obliden que a més de ser honrat tot càrrec públic té l'obligació de semblar-ho, i a hores d'ara la credibilitat política de Camps està seriosament tocada.