Un pla cultural estratègic per al desenvolupament del país

El Departament de Cultura té previst presentar al govern, perquè l'aprovi abans de l'estiu, el pla d'equipaments culturals de Catalunya (Peccat) 2009-2016, un extens informe que recull la situació de tots els equipaments destinats a la cultura del país i que, sobretot, en xifra els dèficits. En el pla, amb un pressupost no tancat que s'acostaria a hores d'ara als 1.600 milions d'euros, s'ha detectat que cal construir o ampliar en els propers 10 anys uns 300 equipaments culturals, entre arxius, biblioteques, centres culturals, etcètera. Aquest informe ha ser un excel·lent punt de partida per posar al dia la xarxa cultural del país, una xarxa que és, en si mateixa, estratègica per a Catalunya. I ho ha de ser partint de la base que neix amb la voluntat de no imposar res. I és que cadascun d'aquests plans, com passa amb els pactes nacionals que ja s'han aprovat o s'han d'aprovar i algunes lleis també estratègiques, com la d'educació, per exemple, haurien de tenir el màxim consens possible. I quan es parla de consens no vol dir només polític sinó que en aquest cas cal també el màxim consens amb el territori. El nivell de consens farà que el pla es desenvolupi i tingui èxit en un futur.

Un altre element clau que ja preveu el pla i que s'hauria d'afavorir en tots i cadascun dels projectes que impliquen el territori és el de mancomunar serveis. És impensable –i insostenible de veritat– que cadascun dels pobles de Catalunya tingui arxiu, biblioteca, centre cultural, centre d'arts escèniques, etcètera. És cert que això ha passat amb les piscines, els polígons industrials, els pavellons esportius... i això ens ha dut a un sistema d'ocupació del territori absolutament insostenible que no s'ha de repetir.