I tal dia farà un any que l'estem ballant

Ara es diu, perquè ell públi­ca­ment no ho ha dit, que el 15 de juliol és la data límit perquè els governs espa­nyol i català arri­bin a un acord sobre el finançament. Tal dia farà un any, set­ma­nes amunt set­ma­nes avall, de la pri­mera data límit. Can­vien les coses, però: ales­ho­res l'ultimàtum el feia el govern de Cata­lu­nya, ava­lat pel que deia l'Esta­tut. Paper mullat. Ara és dife­rent, els espa­nyols no ofe­rei­xen una data d'acord, com totes les que s'han incom­plert fins ara pas­sat ja el 9 d'agost del 2008, sinó que fan un ultimàtum en tota regla. O caixa o faixa. Espa­nya només ens ofe­reix un mal pacte, que el govern català s'ha can­sat de dir que no pot accep­tar perquè és insu­fi­ci­ent i perquè no res­pecta la lle­tra de l'Esta­tut. Podem dir el que vul­guem, que ells ho tenen molt clar: aquesta car­peta s'ha de tan­car, perquè pen­sen que ja els ha pas­sat fac­tura en les elec­ci­ons euro­pees i no estan dis­po­sats a eter­nit­zar el pro­blema. No poden cedir a les pre­ten­si­ons cata­la­nes, perquè la resta de l'Estat se'ls llançaria a la jugu­lar i ara el PSOE és elec­to­ral­ment feble; no es pot jugar les gar­ro­fes. Obli­den, però, els soci­a­lis­tes espa­nyols, que la victòria els va venir per Cata­lu­nya. Un país que està fart d'incom­pli­ments; prou per tocar el crostó al PSC en les elec­ci­ons. Zapa­tero sem­bla dis­po­sat a sacri­fi­car els soci­a­lis­tes cata­lans. El govern català ho té encara més pelut. Sense finançament, o el PSC trenca amb el PSOE i manté viu el govern o queda en evidència accep­tant un mal acord, i deixa el futur del govern en mans d'una Esquerra enfron­tada a un dilema i una rebel·lió interna. A CiU es deuen fre­gar les mans. A veure si al final Zapa­tero resul­tarà que com­pleix el que va pro­me­tre als con­ver­gents...