El català? Bé, si no fos

Hi ha bona salut del català a Catalunya. Però l'amplitud de coneixement no s'expressa de la mateixa manera a tots els territoris de parla catalana. A l'Alger, el retrocés se centra en els joves, com a la Catalunya del Nord i al País Valencià, on la utilització del català està en retrocés als grans nuclis urbans. A les Balears hi ha problemes en la recepció de Televisió de Catalunya. I a Andorra disminueix el nombre de llars on es parla català. En aquest moment, a molts territoris la llengua s'enfronta a una sèrie d'entrebancs que no fan només referència a raons socials i demogràfiques, sinó polítiques. Hi ha entrebancs perquè el gran avenç que representa la televisió digital terrestre (TDT) per la pluralitat lingüística finalment esdevé un monopoli del castellà; també és política l'aprovació d'una reforma de l'estatut del País Valencià, que tracta de desmembrar la unitat de la llengua, així com la poca voluntat de l'Estat francès per promoure i defensar el català. El català podria viure una de les seves millors etapes i estar a la mateixa altura que moltes llengües europees, però és la força dels estats centralistes que tracta d'anar en contra d'allò que, per naturalesa, és un dret dels ciutadans.