Solucions penals del vandalisme
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat una reforma del Codi Penal per aturar el vandalisme al carrer, del qual vam tenir una trista mostra el 29 de març passat. Fernández Díaz recull el parer de bona part de l'opinió pública i del conseller d'Interior del govern, Felip Puig. Cal posar límits als que utilitzen qualsevol aglomeració, ja sigui sindical, ciutadana o esportiva, per destruir la propietat aliena i alterar l'ordre.
El principi general és ben clar i s'ha d'abonar sense dubtes ni tebiors. Una altra cosa és la manera que tal propòsit s'hagi de dur a terme. El ministre d'Interior anuncia un enduriment del Codi Penal, tot i que no fixa cap data perquè la reforma entri en vigor, la qual cosa fa témer que ens trobem, un altre cop, davant una proposta feta només per donar satisfacció a l'opinió pública. Però, a més, les propostes semblen de difícil substanciació. Per exemple, convocar protestes violentes a través de qualsevol mitjà. Què succeirà si una manifestació pacífica esdevé violenta? O considerar un atemptat a l'autoritat una seguda pacífica. Fa l'efecte que davant un problema que s'escapa de les mans a les autoritats, i no per culpa de les actuals, ara es vulgui anar més enllà.
Un problema més greu, i sense solució penal, és la percepció social dels incidents. Es lamenten els aldarulls però després apareixen veus que disculpen els causants. Fins que no hi hagi un rebuig social generalitzat, fins que els vàndals es quedin sense una veu que els justifiqui, el problema persistirà. Per cert que, en vista que alguns causants de destrosses del dia 29 són a la presó, cal preguntar-se si, realment, cal un enduriment del Codi.
