Sense aturador

El temps ha acabat donant la raó a tots aquells que a l'inici de la crisi, i entre rialles generals, pronosticaven que aquesta seria llarga, molt llarga i profunda. A hores d'ara, i vistos els esdeveniments dels últims dies, sembla que Niño Becerra i companyia van quedar curts. Davant l'astorament de la població, cada dia hi ha, com al circ, un “encara més difícil”. Més retallades, més atur, més bancs en qüestió, més deute, més estats en problemes. I ara ens amenacen amb el corralito, allò que van patir els argentins i que des d'aquí ens miràvem tan de lluny. Mentre el pànic es generalitza, els malabaristes de l'economia i de la política ens obsequien cada dia amb uns capgirells cada cop més complicats, amb salts mortals dobles i triples que, vista la qualitat i l'entrenament dels artistes, només fan que vaticinar una gran patacada final. La incògnita, i això és el que segurament més inquieta la gent, no és tant saber quan ens estavellarem contra el terra, sinó més aviat determinar les conseqüències que tot això tindrà en l'economia del nostre cos, al qual ja hem estomacat de valent els últims anys. Ah! I també aclarir si ens quedarà prou salut per poder explicar-ho.