Lideratge de la capital i autonomia per als territoris

Aquesta setmana ha tingut lloc al Museu d'Art Contemporani de Barcelona una interessant trobada sobre el nou centre artístic que se situarà a l'antic Canòdrom de la Meridiana, a Barcelona. A més de parlar del centre, les jornades han servit per extrapolar un tema local i fer una reflexió sobre els centres de producció contemporània de tot Catalunya. Sobretot gràcies a la taula rodona que es va organitzar dins de les jornades en què van participar representants de centres, museus, espais i associacions de tot el territori relacionats amb la creació. La xerrada va aportar, entre d'altres, una important reflexió sobre el concepte de xarxa.

Des de les pàgines d'aquest diari sovint hem donat suport a la idea del Departament de Cultura de reequilibrar el territori mitjançant la creació de xarxes d'espais de creació. Des dels territoris es va estar d'acord, lògicament, en una idea de país descentralitzat, però es van fer importants reflexions sobre el concepte de xarxa que es poden extrapolar a molts aspectes de l'activitat cultural del país.

En primer lloc, una xarxa ha de ser flexible, deixar que cada territori agafi la seva forma i incideixi en el seu àmbit de la manera més adequada als seus interessos. També es va parlar que optimitzar recursos no vol dir que el que es faci en un dels centres sigui transferit als altres de manera automàtica. La naturalesa del territori, per definició, demana una implicació directa amb el seu entorn, per això van reivindicar una autonomia dialogant entre tots els centres. També van reclamar el lideratge del nou centre de Barcelona perquè els connecti amb l'Estat i el món.

Tota una declaració programàtica d'un model de país.