Editorial

La música en directe emmalalteix

El sector de la música ha patit en els últims anys un doble impacte que a mitjà termini fa perillar no només el sector econòmic que genera, sinó també el valor no quantificable d'aportació a la creativitat. Deixant de banda la situació de crisi generalitzada, la música va rebre una primera clatellada amb la davallada de vendes de discos com a conseqüència de les descàrregues il·legals de cançons per internet. Aquesta primera crisi va ser pal·liada amb la generació de guanys amb la música en viu. Aleshores va generalitzar-se una idea que ja ha perdut vigència: “Si abans els artistes feien gires per poder vendre discos, ara enregistren discos per poder fer gires.” Actualment, ni una cosa ni l'altra.

L'1 de setembre del 2012 es va fer efectiva la pujada de l'IVA cultural, que en el cas de la música en directe passava del 8 al 21%. Els preus de les entrades han quedat tocats, com també ha passat amb el teatre. Amb un greuge comparatiu important amb altres països europeus: veure Bruce Springsteen a Alemanya és més econòmic perquè s'hi aplica un IVA més reduït.

A Catalunya, l'increment afecta especialment pel fet que els grans concerts han esdevingut un reclam turístic de primer ordre. Són milers els espectadors de l'àmbit del sud d'Europa, i fins i tot nord-europeus que planifiquen petites vacances en funció de grans recitals. De moment, els grans festivals com ara el Primavera Sound i el Sónar, que generen un gran volum de negoci, sembla que estan blindats a aquesta pujada que s'ha demostrat contraproduent, com era evident des del moment que es va anunciar. I un greuge molt més gran: rep l'aficionat a la música. Rep la cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.