La culpa és dels altres

Xavier Bru de Sala és un per­so­natge con­tro­ver­tit. Acu­sat d'auto­ri­tari i pre­po­tent pels seus matei­xos com­panys del Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i les Arts (Conca), ahir va jus­ti­fi­car la seva renúncia amb un dis­curs ferotge con­tra el con­se­ller de Cul­tura, Joan Manuel Tres­ser­ras, a qui va cul­par de tots els mals en el fun­ci­o­na­ment de la ins­ti­tució. De fet, el nome­na­ment de Bru de Sala ja va ser un regal enve­ri­nat del pre­si­dent José Mon­ti­lla, perquè un dels grans errors de plan­te­ja­ment del Con­sell de les Arts és que els con­se­llers són nome­nats des de Pre­sidència, i aquí és on comen­cen les des­a­vi­nen­ces. Bru de Sala es queixa de la migra­desa del pres­su­post i de la poca auto­no­mia de l'enti­tat que ha pre­si­dit només qua­tre mesos, però eren cone­guts els seus afanys de dis­po­sar d'un edi­fici noble com a seu i de fun­ci­o­nar al marge del Depar­ta­ment de Cul­tura.

Bru de Sala, que havia estat direc­tor gene­ral amb CiU, no pot dir que no sabia on es posava, ni pas­sar per sobre de les acu­sa­ci­ons dels altres con­se­llers, que ho han repe­tit en pri­vat a tot­hom que els ha vol­gut escol­tar. En defi­ni­tiva, la seva decisió poc expli­cada per­ju­dica la imatge del Con­sell de les Arts, just quan acaba de néixer.