Dignitat femenina

Acord de plataformes feministes. La de l'Ateneo de Madrid ens n'explica els eixos i els motius, per concloure que les violacions dels drets de la dona, tan greus com són, tenen un escàs ressò mediàtic. I això que es tracta de qüestions com ara: assetjament sexual a la feina i al carrer, discriminació laboral i salarial ja crònica, l'increment del negoci de la prostitució a la força, privació arbitrària de la custòdia dels fills menors, reducció dràstica dels ajuts oficials a les persones dependents, fet que, de retop, imposa més angoixes i més servituds generalment a les dones. A més: enguany, a mitjan novembre, ja hi havia comptabilitzades 45 dones assassinades per la parella. La xifra dels darrers trenta anys depassa les 2.400: quatre vegades més que les víctimes –tan publicitades– del terrorisme oficial. Sense oblidar el milió i mig de persones que any rere any són maltractades, violades, anatematitzades... o el mig milió de les condemnades a la prostitució. Com responen a tot això els legisladors i els polítics electes? Amb ineficàcies encadenades i amarades de cinisme. Hi ha qui creu que els ministres supernumeraris de l'Opus, entre d'altres, ni tan sols consideren les dones com a subjectes de dret.

El SOS de les organitzacions feministes duu a l'exigència, que no pot ser ajornada, de mesures legals, com ara la modificació radical i amb caràcter d'urgència de la legislació penal que permeti la sanció eficaç de tants estralls. A més de mesures educatives –per als que imparteixen docència en tots els nivells i per als que en són destinataris–, la dotació de mitjans per garantir l'eficiència i la formació adequada de policies, jutges i personal de l'administració de justícia, introduir mesures clares contra el delictes de l'apologia de la violència masclista... fins obrir el debat vinculant sobre la il·legalització de la prostitució. I, ja des d'ara, treballant en una nova xarxa de serveis socials que tingui en compte els greuges comparatius que ha patit, i pateix, la dona al nostre país.